Si heu utilitzat o utilitzeu una targeta Pass de Carrefour amb pagament “revolving”, una recent resolució del Tribunal Suprem pot ser de gran importància per a vosaltres.

La sentència 257/2026, de 17 de febrer, estima el recurs presentat per ASUFIN i anul·la la clàusula que estableix el sistema d’amortització “revolving” de la targeta Pass, en considerar que mancava de la transparència necessària.

No es qüestiona la legalitat del producte en si, sinó que s’assenyala que Carrefour no va proporcionar informació clara i comprensible sobre com funcionava realment el sistema revolving ni sobre els riscos econòmics associats.

Què ha dit exactament el Tribunal Suprem?

El Tribunal Suprem ha examinat la clàusula del contracte on s’estableix el funcionament del sistema “revolving” i determina que no compleix amb el control de transparència material exigit per la normativa europea i espanyola de protecció del consumidor.

Per a això, el Tribunal aplica el criteri del “consumidor mitjà, normalment informat, atent i perspicaç”, tal com l’ha consolidat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en l’assumpte C-26/13 (Kásler).

El mateix Tribunal assenyala expressament: No consta que la pràctica estandarditzada de Carrefour en relació amb el seu contracte de targeta «Pass» fos la d’entregar al potencial adherent, amb suficient antelació, informació clara i comprensible que li permetés ser conscient dels riscos del crèdit revolving (…) de manera que un consumidor mitjà no és capaç de prendre consciència de la naturalesa i les conseqüències del mecanisme d’amortització revolving, dels elevats costos que poden suposar-li i dels riscos d’acabar sent un «deutor captiu».

A més, subratlla que la documentació s’entregava, en el millor dels casos, en el mateix moment de la signatura, cosa que la normativa considera clarament insuficient.

Com funciona realment una targeta “revolving”?

Una targeta «revolving» funciona de manera molt diferent d’una targeta de crèdit convencional. Amb aquest tipus de targeta, el deute no es paga íntegrament el mes següent; en lloc d’això, es finança de manera contínua mitjançant quotes mensuals molt reduïdes. El problema és que aquestes quotes gairebé no amortitzen el capital, i la major part es destina al pagament d’interessos. A més, el crèdit es torna a generar automàticament amb cada pagament, funcionant com una línia de crèdit permanent.

El Tribunal Suprem ja va advertir dels riscos d’aquest sistema en la STS (Ple) 149/2020, de 4 de març, destacant que:

• Les quotes baixes, atractives a curt termini, poden allargar el pagament indefinidament.
• L’anatocisme, o capitalització d’interessos sobre interessos, augmenta el deute en cas d’impagaments.
• El límit de crèdit es va reposant contínuament.
• El consumidor pot acabar convertit en un “deutor captiu”.

El Banc d’Espanya ha denominat aquest fenomen “efecte bola de neu”: un deute que mai no s’acaba de pagar.

Es pot estendre aquesta doctrina a altres targetes?

La doctrina del Tribunal Suprem, que considera abusiva la manca de transparència en el funcionament real de les targetes «revolving» per generar un desequilibri significatiu, podria aplicar-se també a productes similars d’altres entitats financeres.

Per això, qualsevol persona que tingui una targeta “revolving”, independentment del banc o financera, hauria de revisar el seu contracte i comprovar si va rebre informació clara, comprensible i amb la deguda antelació sobre els riscos i els costos reals associats al sistema.

Consulteu aquí la sentència.