Pàtria potestat
La pàtria potestat és el conjunt de drets i deures dels progenitors respecte dels seus fills, que exerceixen en interès dels menors, entre ells, hi ha el de tenir-los a la seva companyia (article 154 del Codi Civil). Així mateix, la llei reconeix expressament el dret dels fills menors a relacionar-se amb els progenitors (article 160 del Codi civil).

Però aquest dret té un condicionant d’especial intensitat, l’interès superior del menor, de manera que les mesures que s’adoptin han de ser les adequades a les seves circumstàncies, cercant-ne la formació integral i la integració familiar i social, més enllà de les conveniències dels progenitors.

Guarda i custòdia
La guarda i custòdia és una manifestació de la pàtria potestat que confereix la facultat de decidir en cada moment sobre qüestions quotidianes que afecten el menor i es posa principalment de manifest després de la fallida familiar. En aquest moment, s’atribueix, per les raons que siguin, no necessàriament negatives, bé a tots dos progenitors de manera compartida bé de manera exclusiva a un.

En el cas de custòdia compartida, els progenitors alternen les seves estades amb el menor. En principi, no cal (encara que és possible) establir un règim de visites amb el progenitor que no gaudeix de l’estada amb el menor en el moment, llevat dels supòsits de períodes prolongats d’estades alternes. En altre cas, n’hi haurà prou, com a màxim, alguna tarda intersetmanal, amb pernocta o sense.

En el cas de custòdia monoparental o custòdia exclusiva, com a manifestació d’aquest dret del menor a relacionar-se amb els seus progenitors, i en el seu interès, s’estableix d’un règim de visites adequat amb el progenitor no custodi que mantingui, enforteixi i desenvolupi la relació patern -filial.

Dret de visites
El règim de visites, també anomenat règim d’estades i comunicacions, constitueix un mecanisme per mantenir o restablir la relació paternofilial, la convivència i la transmissió d’afectes i inquietuds entre els fills i el progenitor amb qui no viuen habitualment després de la fallida familiar, pal·liant les nocives conseqüències que per si sola implica tal manca de presència conjunta i harmònica dels seus progenitors, evitant la ruptura per manca de convivència dels llaços d’afecte.

La seva determinació i, en aquest cas, la forma d’articular-se, més pròpia i necessària, com hem dit, en el règim de custòdia monoparental, està subordinada exclusivament a l’interès i benefici d’aquell, no mesurat en paràmetres de confort material sinó a l’aspecte psíquic d’estabilitat, pau i desenvolupament personal i emocional.

Determinació del règim de visites
L’establiment d’un règim de visites o, si ja estigués establert, el seu manteniment, i la seva articulació, no és incondicionat i estandarditzat, sinó que respondrà a l’interès de cada menor en concret, que es determina ponderant factors molt diversos:

• Edat dels menors,
• Distància i desplaçaments entre els domicilis dels progenitors i aquests amb lescola,
• Exigències i responsabilitats escolars i extraescolars,
• Necessitats afectives
• Costums i hàbits,
• Relació amb el progenitor no custodi,
• Disponibilitat i suports familiars del progenitor no custodi,
• Habilitats parentals del progenitor no custodi,
• Altres.

Règim normalitzat
El Codi Civil que contempla el règim de visites, no assenyala una extensió «normal» del mateix, però la pràctica judicial estableix un règim al qual els mateixos tribunals qualifiquen en les seves resolucions com a «normalitzat» o «ordinari», consistent, en essència , en caps de setmana alterns, meitat de les vacances escolars i, en ocasions, visites intersetmanals, amb pernocta o sense.

Règim limitat
Aquests mateixos factors poden determinar la inconveniència o inviabilitat d’un règim estandarditzat, principalment per grans distàncies entre els domicilis dels progenitors, obligacions laborals, edat dels menors -nadons i lactants, edat dels bolquers (0-3 anys) o adolescents -, etc.

Improcedència o suspensió
La no fixació d’un règim de visites o la seva suspensió ha de respondre a circumstàncies especialment greus: desordres mentals, violència o maltractaments habituals, total desinterès, etc., sent els supòsits més freqüents:

• Manca de predisposició a mantenir la relació amb els fills. És negatiu per al menor estar pendent d’unes visites de compliment incert i la desil·lusió que li genera el seu incompliment.
• Rebuig seriós del menor cap al no custodi per vivències traumàtiques (com la violència familiar, interferències parentals, etc.) o per enfrontaments, o una falta seriosa d’entesa amb aquest.
• Conducta o hàbits inapropiats del no custodi oferint al menor un model hostil i agressiu (alcoholisme, toxicomania, etc.).
• Violència intrafamiliar, domèstica o de gènere.És un supòsit específic recollit a l’article 94 del Codi Civil pel qual no procediria l’establiment d’un règim de visita o estada i, si ja existís, s’ha de suspendre respecte del progenitor sotmès a un procés penal iniciat per atemptar contra la vida , la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre progenitor o els seus fills o si el jutge adverteix indicis fundats de violència domèstica o de gènere.

Règim restringit
Relacionades amb les anteriors, hi ha la possibilitat d’establir un règim de visites restrictiu, en la seva extensió i/o en la seva forma de desenvolupar-se, tutelats en un Punt de trobada familiar oa desenvolupar en presència d’altres familiars, etc.

Una altra possibilitat és establir un règim de comunicacions, telefòniques, videoconferència, etc.

També, depenent del cas, es pot establir un règim progressiu, sobretot en casos en què la relació paternofilial ha quedat molt deteriorada però els tribunals aprecien que l’enllaç es pot recompondre i serà beneficiós per al menor. Aquest mecanisme és també utilitzat per normalitzar els règims limitats dels menors de 0 a 3 anys.

Llevat d’aquest últim cas, el que es tracta és d’evitar una ruptura irreversible de l’enllaç afectiu que, si es normalitzen les situacions sociofamiliars, seran beneficioses per al menor.

Fins i tot en el cas dels esmentats suposats de violència, la llei permet al jutge que es mantingui algun tipus de visita o contacte si aprecia que això resulta d’interès per al menor.

Progenitor a la presó
En cap cas és procedent l’establiment d’un règim de visites si el progenitor es troba en situació de presó per algun dels delictes citats anteriorment.

Quan el progenitor es troba a la presó per altres causes diferents, en principi, no és causa per suprimir les visites, llevat que ho aconselli l’interès del menor. De manera que, si no s’estimen contraproduent pel menor, davant la conveniència de fomentar una relació paternofilial estable, es poden buscar fórmules que permetin el manteniment d’algun tipus de contacte entre el menor i el progenitor privat de llibertat.

Procediments
El règim de visites i la seva extensió es determina en els processos resolutoris de crisis familiars (separació, divorci i ruptures de parella amb fills menors), de mutu acord entre els progenitors expressat en un conveni regulador, sempre que el jutge valori que aquest és d’acord amb l’interès del menor (coneguda també l’opinió del Ministeri Fiscal sobre això) o per decisió judicial valorant aquest interès en relació amb les circumstàncies personals i sociofamiliars de cada menor. També és possible el seu establiment de manera prèvia o provisional a aquest procediment abans de la resolució judicial definitiva que a causa de la lentitud de la justícia o la complexitat del procés podria demorar-se en excés.

Així mateix, és possible la modificació posterior o suspensió del règim inicialment establert quan les circumstàncies del menor o les familiars, que han pogut canviar amb el pas del temps, ho aconsellin.

A més, en supòsits de necessitat urgent de protecció al menor davant un perill imminent i greu, es pot sol·licitar, fins i tot sense advocat o procurador, mesures de limitació i suspensió del règim, a través d’un procediment especial, jurisdicció voluntària, més senzill i breu.

Recordar també la possibilitat en actuacions penals, per exemple, quan es dicten ordres de protecció o allunyament.

Font: Redacción Lefebvre (Tribuna)