La víctima d’una estafa bancària “phishing” pot declarar el que li han sostret com a pèrdua patrimonial a l’IRPF

24/09/2024

L’import objecte de l’engany o estafa patit és una pèrdua patrimonial que respon al concepte que recull l’apartat 1 de l’article 33 LIRPF d’aquestes variacions. El declarant ha de justificar, a través dels mitjans de prova admesos en dret, la seva existència.

Una víctima d’una estafa bancària, coneguda com phishing, per import de 9.999,99 € que ha reclamat al banc la devolució de les transferències no autoritzades, sense èxit, fins i tot presentant demanda contra l’entitat bancària, pot imputar la quantitat com una pèrdua patrimonial al IRPF.

L’import objecte de l’engany o estafa patit si és una pèrdua patrimonial, ja que respon al concepte que recull l’apartat 1 de l’article 33 LIRPF (LA LLEI 11503/2006) d’aquestes variacions i perquè aquesta pèrdua tingui incidència a l’IRPF haurà d’estar justificada a través dels mitjans de prova admesos en dret l’existència de la pèrdua patrimonial, i els òrgans de gestió i inspecció tributària són els que correspondran —en l’exercici de les seves funcions i als efectes de la liquidació de l’impost— la valoració de les proves que es aportin com a elements suficients per determinar-ne l’existència.

Produïda l’estafa el 2022, no és procedent la imputació temporal d’aquesta pèrdua al 2023, ja que en haver-se produït la pèrdua patrimonial el 2022 serà aquest últim període impositiu al qual sigui procedent aquesta imputació, tal com resulta de la regla general d’imputació temporal que per a els guanys i les pèrdues patrimonials s’estableixen a l’article 14.1.c) de la Llei de l’impost.

Pel que fa a la integració de la pèrdua a la base imposable de l’impost, el fet de no procedir d’una transmissió d’elements patrimonials comporta la seva consideració com a renda general i compensació s’ha d’efectuar en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que es pugui practicar fora del termini de quatre anys mitjançant l’acumulació a pèrdues patrimonials d’exercicis posteriors.

Si es produeix la recuperació de l’import objecte de l’estafa, aquesta recuperació tindria la seva incidència tributària a l’IRPF en restablir-se l’equilibri patrimonial del contribuent.