Si un matrimoni o parella de fet han pactat en procés de divorci, separació o trencament de convivència una pensió compensatòria vitalícia de l’un a favor de l’altre, s’extingeix la mateixa si el cònjuge obligat mor abans que el beneficiari? El Codi Civil de Catalunya estableix que el dret a la prestació compensatòria fixada en forma de pensió no s’extingeix per la defunció de l’obligat al pagament, encara que el creditor o els hereus del deutor poden sol·licitar la seva substitució pel pagament d’un capital, tenint en compte l’import i, si escau, la durada de la pensió, així com l’actiu hereditari líquid en el moment de la defunció del deutor.

Això és així també fora de Catalunya i, a més, de la mateixa manera que a les nostres contrades, aquesta pensió és fins i tot susceptible de modificació per part dels hereus que queden obligats a continuar-la satisfent si poden acreditar que el cabal hereditari no és suficient per a satisfer-la en la forma en que es feia en vida de l’obligat. Això comportaria una variació de les circumstàncies inicials que podria tenir com a conseqüència una revisió per part del Jutge de l’import a satisfer.

L’art. 233-7 del Codi Civil de Catalunya estableix que: 1. Les mesures establertes per un procés matrimonial o per un conveni atorgat davant notari o lletrat de l’Administració de Justícia poden modificar-se, mitjançant una resolució judicial posterior, si varien substancialment les circumstàncies concurrents en el moment de dictar-les. També poden modificar-se, en tot cas, de comú acord entre els cònjuges dins de les seves facultats d’actuació. Això afectaria també als hereus de l’obligat al pagament de la pensió.