El Tribunal Suprem, en la seva Sentència núm. 831/2025, de 25 de setembre (ECLI:ES:TS:2025:4325), ha resolt una qüestió de gran transcendència pràctica i social: Quan comença el permís per naixement i cura de menor si la paternitat es reconeix judicialment després del naixement del fill?

El cas
El cas se centrava en un pare la filiació no matrimonial del qual va ser reconeguda per sentència ferma gairebé dos anys després del naixement de la seva filla. Un cop declarada judicialment la paternitat, el progenitor va sol·licitar el permís i la prestació per naixement i cura de menor, però l’INSS va sostenir que s’havia d’aplicar la normativa vigent en la data del naixement, cosa que implicava una durada inferior del permís respecte de la que corresponia en el moment del reconeixement judicial.

El raonament del Suprem
El Tribunal rebutja una interpretació rígida o merament formal de la norma i adopta una visió dinàmica del fet causant, destacant que el dret a la prestació per naixement i cura de menor neix en el moment en què concorren els requisits legals per accedir-hi, cosa que en aquest cas es produeix amb la fermesa de la sentència que declara la filiació. Aplicar la data del naixement suposaria fragmentar la protecció social i reduir injustificadament la durada del permís, amb un perjudici indirecte per al menor.

A més, l’Alt Tribunal recorda que l’article 112 del Codi Civil limita la retroactivitat dels efectes de la filiació només quan aquesta sigui compatible amb la naturalesa dels drets afectats. En matèria de prestacions socials, aplicar la retroactivitat aniria en perjudici del menor, ja que reduiria el temps de cura.

Principi de l’interès superior del menor i analogia amb l’adopció
El Suprem invoca el principi de l’interès superior del menor (art. 2 de la LO 1/1996) com a criteri hermenèutic decisiu: el permís s’ha de computar des del reconeixement de la filiació, ja que és en aquell moment quan neix legalment el deure de cura del progenitor.

Així mateix, estableix una analogia amb l’adopció, en què la prestació es concedeix des de la resolució judicial constitutiva, reforçant la coherència del sistema de protecció social.

La decisió
El Ple de la Sala Social desestima el recurs de l’INSS i confirma la sentència del TSJ del País Basc, reconeixent al pare el dret a 16 setmanes de prestació amb efectes des de la sentència ferma de filiació (26 de març de 2021).

Conclusió
Aquesta sentència unifica doctrina i aclareix definitivament que, en els casos de paternitat reconeguda judicialment, la data de referència per calcular el permís i la prestació per naixement és la de la sentència ferma que declara la filiació, i no la del naixement.

Es tracta d’una resolució que reforça la protecció de la infància, garanteix la igualtat de tracte entre diferents situacions familiars i consolida una interpretació coherent amb els valors constitucionals de protecció a la família i al menor (art. 39 CE).

Resum
El Tribunal Suprem ha establert que, en els casos en què la filiació biològica no matrimonial del pare es declara judicialment després del naixement, el fet causant de la prestació per naixement i cura de menor se situa en la data de la sentència ferma que reconeix la paternitat, i no en la del naixement.

Cliqueu aquí per llegir la sentència