El conveni no homologat judicialment, ha de ser pres en consideració per part del Jutge de Família com a manifestació de voluntat de les parts, tractant-se d’un negoci jurídic bilateral que obliga als que a ell se sotmeten, perquè existeix la llibertat de pacte entre cònjuges o parella convivent, sempre que no sigui contrari als interessos dels fills menors d’edat. Així, si compleix amb les regles mínimes que fixa el Codi Civil pel que fa a les obligacions i contractes, es podrà demanar al Jutge que obligui l’altra part a complir amb allò que s’ha pactat. Només en cas que una de les parts acrediti de manera suficient davant del Jutge que el pacte no és equitatiu o que va ser signat de manera forçada o sota engany, perdrà la seva capacitat obligatòria.

Malgrat això, sempre és aconsellable que els pactes siguin homologats judicialment, ja que d’aquesta manera són directament executius, evitant la discussió prèvia relativa a si determinades clàusules no són prou equitatives o han estat imposades per una part sobre l’altra. Això evita també que el Jutge pugui prendre les mesures que ell cregui necessàries, a instància del Ministeri Fiscal, per a protegir l’interès superior dels menors, ja que el Pacte homologat prèviament ha passat ja el control del Ministeri Fiscal i el Jutge pel que fa als interessos dels menors, pels quals estan obligats a vetllar.