Impagament de pensió d’aliments i denúncia penal

07/11/2023

Un primer pressupost absolutament imprescindible per a la comissió del delicte d’impagament de pensions és que consti per sentència judicial la fixació de l’obligació del pagament de determinada prestació. El simple pacte entre parts incomplert no genera delicte d’impagament de pensions de l’art. 227 CP.

El precepte el que castiga és l’incompliment de “qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del seu cònjuge o els seus fills”. Per això, si consta en el conveni l’obligació de pagament d’aquesta partida i s’incompleix i ha estat fixat judicialment en la sentència seria delicte d’impagament de pensions, ja que el precepte no sanciona només la referència a una pensió concreta, sinó qualsevol prestació, com el podrien ser les activitats extraescolars amb la condició que estigui inclòs en la resolució judicial.

Cal recordar aquests efectes que, per exemple, la jurisprudència (TS 25-6-20) ha admès que l’impagament de les quotes hipotecàries també constitueix un delicte d’impagament de pensions, i, en essència, qualsevol impagament fixat judicialment en la sentència és provocador del delicte de l’art. 227 CP com a desobediència del deutor al pagament de la prestació que consti en la sentència, no sent necessari que es tracti d’una qüestió relativa al concepte estricte d’aliments fixat en el Codi Civil, sinó que també qualsevol qüestió fixada per les parts en el conveni o en sentència en procés contenciós que s’ha incomplert entrarà de ple en el concepte de prestació econòmica en favor del cònjuge o fills, ja que no es tracta d’una qüestió relacionada amb el concepte, com diem, d’aliments, sinó amb el concepte de prestació econòmica.

Si es pacta, per exemple, el pagament d’una activitat extraescolar al 50% per totes dues parts i una d’elles no paga la que li correspon obligarà l’altra part a subvenir el pagament d’aquesta prestació en demèrit de la seva pròpia economia, originant un dret de crèdit en el creditor i de dèbit en el deutor, que té repercussió penal en estar inclòs en l’article 227 del Codi Penal com a prestació econòmica suficient per a integrar la tipicitat del delicte.