El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers. Aquest crit de guerra el proferien abans d’entrar en batalla, per infondre temor entre els enemics i invocar la presència del ferro en la batalla que s’anava a produir (Wikipedia).

Doncs bé, aquest crit ha tornat a ressonar al meu cervell un cop llegida la sentència que dictà el Tribunal Suprem el passat dia 4 de febrer (nº 161/26), que torna a reviscolar les mancances de falta de transparència d’algunes hipoteques, en concret el supòsit de “subrogació hipotecària en el préstec promotor” quan, en el moment de la firma no es complia el deure d’informació de totes les obligacions que això implicava, sense ser suficient amb afirmar, a l’escriptura, que “conoce y acepta” les condicions de que gaudia el promotor, mitjançant la corresponent clàusula predisposada.

Clar que vostè pot ser que no se’n recorda si té (o tenia) o no una “hipoteca promotor”… Fins i tot potser no sap de que l’estic parlant… Doncs val la pena que faci memòria i que acabi de llegir aquest breu text!

Quan la compra d’obra nova era i és freqüent (no sempre) que el promotor oferís continuar amb la seva hipoteca i aleshores consultàvem amb el seu banc les condicions i si a ambdues parts (a nosaltres i al banc) ens interessava o no subrogar-nos amb ella o bé buscar-ne una altra (ja sabeu, els de la meva edat, “¡busque, compare y si encuentra algo major, cómprelo!, que deia aquell famós espot publicitari que venia una coneguda marca de sabó).

Podia passar que en el moment de la subrogació (on no era infreqüent que ni tan sols hi fossin els representants de l’entitat bancària) hi hagués una falta d’informació suficient (mitjançant la transcripció de les clàusules oportunes o entrega d’una còpia de la hipoteca promotor), lo qual suposa l’incompliment els requisits d’incorporació i transparència (Ley de Condiciones Generales de Contratación), amb un adient “consentiment informat” i un coneixement efectiu de les condicions generals abans del préstec de donar el consentiment com a clients.

I què succeïx aleshores? Doncs que quan la informació no és la suficient, l’efecte és que el préstec es queda sense la clàusula d’interès (no té eficàcia), i per tant el préstec, sense interès remuneratori, únicament cal retornar el principal, i això implica la devolució dels interessos pagats fins aquell moment i que desapareixen els interessos futurs.

Òbviament, això significa que vostè ha de fer memòria i buscar l’escriptura de hipoteca (corrents i de pressa), i que cada cas cal que sigui estudiat de forma individualitzada (pot ser que estés ben feta, que la informació es donés de forma completa o que una ampliació o novació de la hipoteca corregís el defecte), tenint en compte la importància econòmica de la qüestió.

Tot això val per a persones físiques o per a societats, per a habitatges, locals… Per a tothom.

La lluita val la pena i es pot guanyar. Desperta ferro!

Josep Lluís Gómez Gusí
Advocat i professor de Dret Mercantil de la UdL