La SAP de Màlaga de 18-11-2024, ponent el Sr. Andrés Rodero González analitza el règim jurídic del secret de les comunicacions.

L’article 18-3 de la Constitució Espanyola disposa que:
» … es garantirà el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte resolució judicial …», consagrant així el dret al secret de les comunicacions amb independència de la forma d’intercepció de les mateixes, dret aquest que també està protegit pel Codi Penal, que tipifica com a conducta penalment retret la intercepció i utilització de les comunicacions d’un altre.

Quant a si l’article 18-3 de la Constitució impedeix l’enregistrament de converses telefòniques en tots els casos, és qüestió sobre la qual el Tribunal Constitucional es va pronunciar per primera vegada a la sentència 114/1.984, de 29 de novembre, en què va establir la necessitat de distingir entre dues situacions clarament diferenciades:

• D’una banda, quan qui enregistra la conversa és part de la mateixa,
• Per altra banda, quan es graven converses alienes.

Qui enregistra una conversa d’altres atenta, independentment de tota altra consideració, al dret reconegut a l’article 18-3 de la Constitució, però per contra, qui enregistra una conversa amb un altre no incorre, per aquest sol fet, en conducta contrària al precepte constitucional esmentat, ja que resulta completament lícit l’enregistrament de converses en què es forma part.

Això és degut, principalment, al fet que no hi ha secret per a aquell a qui la comunicació s’adreça, ni implica contravenció del que disposa l’article 18-3 de la Constitució la retenció, per qualsevol mitjà, del contingut del missatge, i s’ha pronunciat en els mateixos termes el Tribunal Suprem en les sentències 883/1.994, 178/9.9. 702/1.997 i 286/1.998, en assenyalar que: » … l’enregistrament d’una conversa que té lloc entre dues persones i que un dels intervinents desitja conservar per tenir constància fidedigna del tractat entre tots dos, no suposa una invasió de la intimitat o espai reservat de la persona ja que el que resulta gravat ha accedit voluntàriament a tenir aquest contacte i és tributari i responsable de les expressions utilitzades i del contingut de la conversa, que es pot enregistrar magnetofònicament o deixar-ne constància del seu contingut per qualsevol altre mètode escrit, ja que quan una persona emet voluntàriament les seves opinions o secrets a un contertuli sap per endavant que es desposseeix de les seves intimitats i se les transmet, més o menys confiadament, als que els escolten, els quals podran usar el seu contingut sense incórrer en cap retret jurídic…”.

La sentència del Tribunal Suprem 104/2.019, de 27 de febrer, en què assenyala que: «… ha d’afirmar-se que no constitueix cap contravenció del secret de les comunicacions la conducta de l’interlocutor en la conversa que grava aquesta (que grava també, per tant, les seves pròpies manifestacions personals, com adverteix el Ministeri Fiscal en el seu escrit d’al·legacions)…».

L’enregistrament de converses telefòniques o realitzades per qualsevol altre mitjà de comunicació no seran il·legals quan qui duu a terme l’enregistrament és part d’aquesta conversa, atès que els intervinents, en emetre les declaracions, són conscients que se les transmet als que escolten que podran, per tant, utilitzar-ne el contingut.

Ara bé, la situació jurídica canvia radicalment quan qui enregistri les converses sigui una persona totalment aliena a aquesta conversa, és a dir, que no n’hagi format part, tractant-se en aquest cas d’una conducta contrària al secret de les comunicacions consagrat a l’article 18-3 de la Constitució, com així ho ha declarat el Tribunal Suprem en nombroses ocasions1, de la sentència. que s’estableix que: “…el secret de les comunicacions es vulnera quan un tercer no autoritzat interfereix i arriba a conèixer el contingut de les que mantenen altres persones, no quan un dels comunicants es limita a perpetuar, mitjançant enregistrament mecànic, el missatge emès per l’altre…”.

L’enregistrament de converses alienes, és a dir, de les quals no s’ha format part, suposa una conducta completament contrària a l’article 18-3 de la Constitució, que únicament serà vàlida quan compleixin les exigències requerides pel precepte esmentat, és a dir, que intervingui el consentiment de les parts intervinents en la conversa o, per contra, que existeixi una autorització judicial prèvia.

Aquí l’enllaç de la sentència.

Ramon Arnó Torrades
CEO de La Família Digital