
1 de desembre de 2023: Data límit per implantar el canal de denúncies
Les companyies d’entre 50 i 249 empleats tenen fins al proper 1 de desembre per habilitar un canal intern a través del qual els treballadors puguin denunciar de manera anònima conductes de corrupció. Quins són els requisits i quines sancions hi haurà?
La nova Llei de Protecció a l’Informant, en vigor des del 13 de març, imposa totes les empreses de més de 50 empleats, entitats públiques, organitzacions polítiques i sindicals amb fons públics comptar amb un sistema intern d’informació o canal de denúncies.
Tal com s’indica a la Disposició Transitòria Segona de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, el termini màxim per establir aquest sistema intern d’informació depèn del nombre de treballadors que tingui la companyia:
- Empreses de 250 o més treballadors: les administracions, els organismes, les empreses i altres entitats obligades van haver d’implantar-lo en el termini màxim de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei, és a dir, abans del 13 de juny.
- Empreses del sector privat de 50 a 249 treballadors: En el cas de les entitats jurídiques del sector privat amb 249 treballadors o menys, així com dels municipis de menys de deu mil habitants, el termini per establir un canal de denúncies s’estendrà fins l’1 de desembre del 2023.
- Empreses que ja comptaven amb un canal de denúncies: s’estableix un termini de sis mesos per adaptar-lo al que estableix la norma. Fins al 13 de setembre.
Amb aquesta nova obligació, les companyies hauran d’assumir més costos. I és que a més de la bústia de denúncies ara hauran de comptar amb personal per gestionar la informació o subcontractar aquests serveis.
La creació i la implementació del canal s’ha de fer prèvia consulta amb la representació legal de les persones treballadores.
Requisits
El canal de denúncies, o sistema dinformació interna, com ho denomina la normativa, ha de complir amb una sèrie de característiques i requisits per ser considerat vàlid i efectiu. En tot cas, ha de:
- Contemplar les mesures necessàries per garantir la confidencialitat dels denunciants i els denunciats.
- Tenir assignat un responsable, bé sigui una persona o un òrgan col·legiat. Aquest responsable ha de poder fer les seves funcions de manera independent i autònoma.
- Desenvolupar un protocol d’ús on s’expliqui quins fets són denunciables, com fer-lo servir, com cal presentar les denúncies i què esperar del procediment;
- Informar què no es pot denunciar o comunicar i les conseqüències de presentar denúncies falses.
- Permetre fer comunicacions per escrit o verbalment, o de les dues formes. Les comunicacions verbals, incloses les realitzades a través de reunió presencial, telefònicament o mitjançant sistema de missatgeria de veu, s’han de documentar d’alguna de les maneres següents, amb el consentiment previ de l’informant. Podria ser mitjançant un enregistrament de la conversa en un format segur, durador i accessible; o mitjançant una transcripció completa i exacta de la conversa realitzada pel personal responsable de tractar-la.
- Detallar de manera clara i accessible, els canals externs d’informació davant les autoritats competents i, si escau, davant les institucions, els òrgans o els organismes de la Unió Europea.
Procediment
– Acusament de rebut en un termini màxim de 7 dies naturals, llevat que posi en risc la confidencialitat.
– El termini de recerca no pot ser superior a 3 mesos, llevat de complexitat especial, que es podria ampliar a 3 mesos més.
– Possibilitat d’interlocució amb l’informant per si fos necessari demanar més informació.
– El denunciat ha de tenir l’oportunitat de ser escoltat sobre els fets de què se l’acusa.
– Protecció de les dades personals de tots els implicats.
Sancions
L’incompliment de l’obligació de disposar d’un sistema intern d’informació es considera infracció molt greu i pot ser sancionada com a tal amb multes:
- De 30.001 fins a 300.000 euros si es tracta de persones físiques.
- De 600.001 fins a 1.000.000 euros en cas d’empreses.
Addicionalment, l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I. podrà acordar:
- L’amonestació pública.
- La prohibició d’obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini màxim de quatre anys.
- La prohibició de contractar amb el sector públic durant un termini màxim de tres anys de conformitat amb el que preveu la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
Les sancions per infraccions molt greus de quantia igual o superior a 600.001 euros imposades a entitats jurídiques poden ser publicades al Butlletí Oficial de l’Estat, després de la fermesa de la resolució en via administrativa. La publicació haurà de contenir, almenys, informació sobre el tipus i la naturalesa de la infracció i, si escau, la identitat de les persones responsables d’aquestes d’acord amb la normativa en matèria de protecció de dades. (arts. 63 i 65 Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
A més de la llei aprovada el mes de febrer passat, hi ha altres normes que preveuen aquest deure i en sancionen l’incompliment. Per exemple:
- Sanció de fins a 60.000 € per infracció lleu de la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals. (Llei 10/2010, del 28 d’abril)
- Sancions que poden assolir els 225.018 € per infraccions (segons la gravetat) de la normativa d’Igualtat (recordem que comptar amb un protocol de prevenció de l’assetjament sexual o per raó de sexe és una obligació contemplada per a tot tipus d’organitzacions i aquest protocol ha de comptar amb un canal de denúncies).
Font: CISS