L’establiment d’un règim de custòdia exclusiu a favor d’un dels progenitors durant els primers anys de vida del fill menor no obsta perquè, més endavant, es pugui determinar un sistema de custòdia compartida.

Així ho determina el Tribunal Suprem a la sentència de 27/11/23, que entén que l’escassa edat del menor, en el moment de la ruptura dels seus progenitors, així com el temps transcorregut, la reconstrucció de la vida afectiva del progenitor, el fruit del qual és el naixement d’un nou germà de vincle senzill, suposen un canvi cert i substancial en les circumstàncies en el seu moment considerades que justificaria el pas del sistema de custòdia exclusiva, al de custòdia compartida.

La idoneïtat com a educadors dels dos progenitors i la conveniència que es desenvolupi també la relació fraternal amb el seu germà, de vincle senzill, condueixen a la idoneïtat del sistema interessat, sense que el treball nocturn li impedeixi atendre les necessitats del menor, ja que compta amb l’ajuda i el suport de la seva parella actual. L’interès superior del menor no s’ha de confondre amb el manteniment de la situació anterior pel simple fet que es desenvolupava així.