
Model 721: com declarar criptomonedes a l’estranger
Hisenda publica la seva proposta per al model 721: com declarar les criptomonedes a l’estranger.
El Ministeri d’Hisenda va publicar ahir la seva proposta per al?esperat model 721, pel qual els contribuents hauran de declarar les monedes virtuals que posseeixin a l’estranger. L’objectiu de la normativa, explica l’Agència Tributària, és “millorar el control tributari dels fets imposables que es puguin derivar d’aquesta tinença o operativa”. Al llarg de les darreres setmanes, la cartera dirigida per María Jesús Montero ha anat publicant diferents propostes de decrets llei i de regulacions amb l’objectiu d’anar establint les bases perquè el model estigui operatiu ja l’any 2023, en aquest cas amb la informació del 2022.
Segons detalla el text publicat ahir, els titulars de criptoactius que estiguin a l’estranger hauran de fer la declaració amb caràcter anual entre l’1 de gener i el 31 de març de l’exercici següent a aquell a què es refereixi la informació que cal subministrar.
Resoltes les qüestions de calendari, una altra pregunta sobrevola sobre els afectats. Tenint en compte la naturalesa d’aquests actius, com es pot saber si una d’aquestes monedes és o no a l’estranger? En aquest punt, Hisenda ha deixat clar que s’entendrà que els actius estan en un altre país “quan la persona, entitat o establiment permanent que els custodiï proporcionant serveis per salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers”, així com “per mantenir, emmagatzemar i transferir aquestes monedes”, no estigui obligat a declarar l’IRPF o els impostos sobre societats, sobre patrimoni o sobre la renda de no residents.
El model 721 és l’únic que hauran de declarar els particulars que operen amb criptomonedes a l’estranger, però també els beneficiaris, autoritzats i apoderats. El text, inspirat en el model 720 de declaració de béns a l’estranger, exigeix al contribuent una quantitat de dades i informació que, segons Emilio Pérez Pombo, assessor fiscal i economista, és desmesurada. “El problema és que qui redacta aquestes normatives no està familiaritzat amb l’entorn de les criptomonedes perquè parlar de beneficiaris o autoritzats en aquest món no té sentit”.
Entre els detalls que s’hauran de recollir al model, Hisenda recalca que hauran d’aparèixer les dades privades del declarant, des del número d’identificació fiscal fins als noms i els cognoms, l’adreça i el número de telèfon. També hauran d’aparèixer el nom i cognoms, raó social o denominació completa de la persona o entitat que proporciona serveis per salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals.
Hisenda també vol tenir lligada tota la informació relativa al país on es troba l’empresa o la persona que manté, emmagatzema o transfereix les monedes virtuals subjectes a la declaració. Per això, exigirà al document el codi del país de residència fiscal del subjecte o entitat en qüestió.
En paral·lel, també demanarà el codi del país on es troba el domicili de la persona o entitat que proporciona aquests serveis de salvaguarda. A partir d’aquí, haurà de quedar reflectit el nom del municipi on es troba el domicili, així com el nom de la via pública, el número on es troba la seu o residència i el codi postal.
A la declaració també han d’aparèixer les claus públiques vinculades a la moneda virtual objecte de declaració i que identifiquen el moneder electrònic del declarant en què es troba la criptomoneda en qüestió. En aquest apartat haurà de quedar constància del nombre de monedes que hi havia a l’inici i les que queden al balanç final, el 31 de desembre, deixant constància de les que s’han rebut i les que s’han enviat. Si la condició d’obligat a declarar s’hagués extingit abans del 31 de desembre s’informarà del nombre d’unitats corresponent al dia de la pèrdua de la condició esmentada, recorda Hisenda.
El model també especifica que cal reflectir les unitats de moneda virtual declarades. Per efectuar aquesta valoració es prendrà la cotització mitjana el 31 de desembre que ofereixin les principals plataformes de negociació o, si no, s’utilitzaran els mecanismes comunament utilitzats de valoració que proporcionin una estimació raonable del valor de mercat en euros. De nou, si l’obligació de declarar s’ha acabat abans de final d’any, s’informarà del saldo corresponent al dia de la pèrdua d’aquesta condició.
Font: Cinco Días