Aquesta sentència dictada per l’Audiència Provincial d’Alacant (Secció 8a), actuant com a Tribunal de Marca de la Unió Europea, aborda un supòsit de plagi de continguts tècnics i fotogràfics en el marc d’una licitació pública d’obres, resolent la concurrència d’accions entre la Propietat Intel·lectual i la Competència Deslleial.

A continuació, es presenta una anàlisi jurídica estructurada de la resolució:

Identificació de les Parts i Conflicte d’Origen

• Part Actora (Apel·lant): PUMPTRACK PARK, S.L.U., empresa especialitzada en el disseny i construcció de pistes esportives tipus pump track (circuits per a bicicletes/monopatins).
• Part Demandada (Apel·lada): AGLOMERADOS DEL SURESTE, S.L., constructora competidora.

Ambdues mercantils van concórrer a un concurs públic de l’Ajuntament d’Elda l’any 2019 para construir un pump track. La demandada va incorporar al seu projecte tècnic, de forma literal, textos descriptius de les fases constructives i fotografies del procés d’execució obtinguts del web i de les xarxes socials de l’actora. La demandada va resultar adjudicatària del concurs.

La Qualificació de l’Objecte: Concepte «Ampli d’ Obra»

La sentència de primera instància va desqualificar els textos en considerar que mancant d’altura creativa pel fet de limitar-se a descriure un procés tècnic-constructiu comú. No obstant això, l’Audiència Provincial revoca aquest criteri aplicant la doctrina Cofemel del TJUE (Sentència de 12 de setembre de 2019, C-683/17), que exigeix dos requisits acumulatius per a l’existència d’una obra protegible:

1. Originalitat: Que l’objecte reflecteixi la personalitat de l’autor mitjançant decisions lliures i creatives, i que no vingui determinat exclusivament per consideracions tècniques o regles que no deixin espai a la llibertat de creació.
2. Objectivitat: Que l’objecte sigui identificable amb suficient precisió i objectivitat.

La Sala determina que el mercat dels pump tracks a Espanya era incipient i novedós. 

Encara que les fases d’una obra civil responguin a exigències tècniques, la forma concreta d’exposar, estructurar i redactar el procés constructiu permetia un ampli marge de llibertat. La reproducció ombrejada en l’expedient va demostrar un plagi literal, aplicant la jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 20/2020) que estableix que el plagi es perfecciona amb la còpia literal del text, sense que càpiga escudar-se en el fet que les idees subjacents formen part d’un coneixement sectorial comú.

Legitimació Activa i Transmissió de Drets (Art. 51 TRLPI)

La demandada impugnava la legitimació de l’empresa actora al·legant que les fotografies i els vídeos havien estat realitzats pel seu administrador únic a títol individual, sense que constés una cessió expressa de drets de propietat intel·lectual a la persona jurídica.

L’Audiència Provincial corregeix la interpretació restrictiva que el jutjat d’instància va fer de l’article 51 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI). En tractar-se d’una Societat Limitada Unipersonal (S.L.U.) on el creador és l’administrador i soci únic, opera plenament la presumpció legal de l’apartat segon:

En defecte de pacte escrit, es presumirà que els drets d’explotació han estat cedits en exclusiva i amb l’abast necessari per a l’exercici de l’activitat habitual de l’empresari.

Per tant, la mercantil ostenta de forma legítima els drets de reproducció i distribució (art. 128 TRLPI) i la facultat de perseguir-ne les infraccions (art. 48 TRLPI).

Autonomia de l’Acció de Competència Deslleial

Un dels punts clau de la sentència és l’anàlisi de la clàusula general de bona fe (art. 4 de la Llei de Competència Deslleial – LCD).

La Sala diferencia la protecció del dret d’autor (que protegeix l’obra en si mateixa) de l’objecte de la LCD (que tutela el correcte funcionament del mercat basat en les pròpies prestacions). Determina que la conducta de la demandada presenta una dimensió deslleial autònoma: no es va limitar a utilitzar el material per a publicitat estàtica, sinó per a competir de forma directa i deshonesta en una licitació pública, valent-se de l’esforç i del know-how aliè (espoli o aprofitament parasitari) per obtenir un avantatge comercial il·lícit.

Es desestima la defensa de la demandada basada en el fet que va guanyar el concurs per una diferència aclaparadora de punts econòmics i no pels escassos 6 punts que atorgava l’apartat tècnic plagiat. La Sala aclareix que la manca de nexe causal directe en l’adjudicació no elimina l’existència de la deslleialtat: l’acte deslleial es perfecciona amb el comportament objectivament contrari a la bona fe, al marge del resultat final de la licitació.

Quantificació de Danys i Perjudicis (Lucre Cessant)

La demandant sol·licitava  per lucre cessant, extrapolant una taxa de rendibilitat neta del  obtinguda en una obra prèvia a Pamplona. L’Audiència considera «desmesurada» aquesta rentabilitat en constatar que el perit de l’actora no va realitzar cap auditoria comptable ni va deduir els costos indirectes, els salaris de conveni ni les despeses d’estructura.

La Sala procedeix a una moderació judicial de la indemnització aplicant criteris de lògica financera i de l’AEAT, i reformula el càlcul econòmic de la següent manera:

• Dany Emergent: S’estimen íntegrament els  corresponents a les despeses de l’informe del detectiu privat encarregat de constatar la infracció comercial.
• Lucre Cessant: Es recalcula la rendibilitat real de l’empresa de referència fixant-la en un  (després de deduir els costos salarials i de manutenció omesos). S’aplica aquest percentatge sobre la base imposable de l’oferta de la demandant per al concurs d’Elda (), excloent taxativament l’IVA.
• Resultat del Lucre Cessant.

Mesures de Cessació i Reparació Publicitària

El dret de la sentència determina l’estimació parcial del recurs, revocant l’absolució de la primera instància i condemnant AGLOMERADOS DEL SURESTE, S.L. a:

1. Cessar immediatament en l’ús dels textos i fotografies plagiats.
2. Retirar del tràfic comercial i destruir tots els fullets, díptics i suports publicitaris que continguin aquest material.
3. Publicar al seu compte la part dispositiva de la Sentència en un diari de difusió provincial d’Alacant, mesura considerada idònia per restaurar la reputació de l’actora i dissipar la confusió generada al mercat.

L’enllaç de la sentència aquí.

Ramon Arnó Torrades