En la pràctica tributària és habitual que, després d’impugnar una liquidació en via administrativa, l’Administració continuï la recaptació en executiva i dicti providència de constrenyiment (amb el recàrrec corresponent), basant-se en el principi general d’executivitat dels actes administratius.

Ara bé, la Sentència del Tribunal Suprem núm. 586/2020, de 28 de maig de 2020, és clara: no es pot dictar una providència de constrenyiment mentre el recurs de reposició interposat contra la liquidació que es pretén executar no s’hagi resolt expressament, fins i tot si el ciutadà no n’ha sol·licitat la suspensió. En altres paraules: primer s’ha de complir el deure legal de resoldre; després, si escau, executar.

El Suprem recorda tres qüestions essencials:

• El principi d’executivitat dels actes administratius no és absolut: mentre el recurs estigui pendent de resolució expressa, no es pot executar la liquidació.
• El silenci administratiu és una ficció legal destinada a permetre al ciutadà la possibilitat d’impugnar quan l’Administració incompleix el seu deure de resoldre, però no legitima l’Administració per executar com si ja hagués dictat una resolució expressa, sobretot quan la decisió sobre el fons (la conformitat a dret de la liquidació) pot alterar completament el resultat.
• L’Administració no es pot beneficiar del seu propi incompliment.

Amb tot, recordeu que si us heu vist en una situació similar, podeu adreçar-vos a Cudós Consultors i us assessorarem amb la màxima seguretat i garantia per tal d’iniciar els tràmits corresponents.

Nerea Vila Vicente
Advocada del Departament de Dret Públic de Cudós Consultors.