Una comunitat de propietaris haurà d’indemnitzar amb més de 6.000 euros una dona que va caure a la zona d’accés a l’edifici.

La zona d’accés, situada als locals de la planta baixa, és un espai transitable de titularitat comunitària, i correspon a la comunitat mantenir-lo en un estat correcte.

L’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat una comunitat de propietaris a indemnitzar amb 6.170 euros una dona que va patir una caiguda a la zona d’accés de l’edifici a causa del mal estat del paviment.

La zona on es va produir l’accident és un espai de titularitat comunitària —malgrat que el paviment té les mateixes característiques que el que hi ha a la via pública—, i això fa que la comunitat tingui la responsabilitat de mantenir aquesta zona i el paviment en el degut estat i en bones condicions, especialment perquè es tracta d’una zona transitable.

La caiguda es va produir després de sortir d’un local de l’edifici

Segons consta en la sentència, la víctima va patir una caiguda a l’accés de l’immoble després de sortir d’un dels locals situats a la planta baixa de l’edifici. L’accident es va produir a causa del mal estat i de la manca de manteniment del terra que dona accés a l’edifici.

Com a conseqüència d’aquesta caiguda, la perjudicada va demandar la comunitat de propietaris i li va reclamar un total de 9.170 euros per les lesions sofertes.

La comunitat, per la seva banda, es va oposar a la demanda al·legant que el lloc on es va produir l’accident no és un element comú de l’edifici, sinó que es tracta d’un espai exterior amb les mateixes condicions que la vorera o la via pública. Així mateix, la part demandada va insistir que no hi havia proves que acreditessin que la caiguda fos conseqüència d’haver ensopegat amb el desnivell, tenint en compte, a més, que, segons la comunitat de propietaris, aquest desnivell era «clarament visible i no suposava cap esforç superar-lo».

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 d’Arenys de Mar va desestimar la demanda en considerar que no havia quedat acreditat que el mal estat del terra pogués constituir la causa de la caiguda. A més, va considerar que «l’esglaó presenta un petit desnivell que és perfectament visible», per la qual cosa el jutge va entendre que la caiguda produïda es tractava d’«un risc general de la vida».

No obstant això, l’Audiència Provincial de Barcelona no ha compartit el criteri emès en primera instància i, en conseqüència, ha revocat la sentència dictada pel Jutjat. Així, estimant parcialment la demanda de l’accidentada, ha condemnat la comunitat de propietaris a indemnitzar la demandant amb la quantitat de 6.170 euros.

Responsabilitat civil extracontractual de la comunitat per no mantenir en bon estat una zona transitable

L’Audiència Provincial de Barcelona considera que l’origen de la caiguda —el mal estat de l’accés a l’edifici— és atribuïble a una actuació per omissió de la comunitat de propietaris, atès que el desnivell que va causar la caiguda de la vianant constitueix un element comú. Per tant, com que la zona on es va produir l’accident és un espai de titularitat comunitària, correspon a la comunitat mantenir-la en bon estat i sense que suposi cap perill.

Els magistrats entenen que «malgrat que el paviment té les mateixes característiques que el que hi ha a la via pública, aquest lloc concret és de titularitat de la comunitat de propietaris», i això fa que sigui aquesta comunitat «la responsable de mantenir aquesta zona i el paviment en el degut estat i en bones condicions», d’acord amb l’obligació de tot propietari d’un lloc d’accés lliure (com succeeix en aquest cas) i amb el règim general de la propietat horitzontal.

Per tant, existeix responsabilitat de la comunitat de propietaris per l’accident produït a la zona d’accés a l’edifici, ja que el paviment no es trobava en bon estat, «fins al punt de poder qualificar el lloc de problemàtic per la poca alçada del desnivell» (fet que el fa difícilment perceptible), «l’absència de qualsevol marca que l’advertís» (com ara alguna franja al terra semblant a les que es col·loquen a les escales en llocs públics com el metro), «la uniformitat del paviment entre la part de l’entrada a l’edifici i la del local i l’estat de brutícia en què es trobava», assenyala l’Audiència Provincial. «Això constata que, tractant-se d’una zona transitable, no es pot entendre que el seu estat de manteniment fos el correcte.»