Lleida, 24 d’abril del 2022.

El Consell de Ministres ha aprovat a principis del mes d’abril (2022) l’avantprojecte de llei de creació de la qual es dirà Autoritat Independent de Defensa del Client Financer, amb el doble objectiu de reforçar el sistema de resolució extrajudicial de reclamacions entre les entitats i els clients de productes bancaris, valors i assegurances i descarregar als Jutjats d’un bon nombre d’assumptes judicials (pensem en els darrers anys en “preferents”, “subordinades”, “clàusules terra”…).

No deixa de ser una bona notícia, en temps en què s’ha posat en relleu el maltractament del “client bancari sènior”, però he de confessar que parlar d’aquests temes suposa un cert risc, ja que cal pensar que l’avantprojecte es troba actualment en fase de consulta pública i falten encara molts tràmits perquè s’aprovi per les Corts, havent de destacar el fet que no és aquesta la primera iniciativa en aquest sentit (òbviament les anteriors van fracassar) i que les nocions que es tenen actualment de la figura poden experimentar notoris canvis abans.

La creació d’aquesta autoritat complementaria el sistema institucional de resolució de reclamacions a l’àmbit financer, que està articulat actualment en tres nivells:

• Els serveis d’atenció al client de les entitats financeres mateixes.
• En un segon estadi, on es troben els serveis de reclamacions dels organismes supervisors (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors i Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions). Hem de destacar que el Banc d’Espanya rep actualment més de vint-i-un mil reclamacions a l’any (majoritàriament vinculades a hipoteques i a targetes de crèdit) i una mica més de deu mil la Direcció General d’Assegurances. Una mica més del 67% de les reclamacions al Banc d’Espanya es van resoldre a favor del client, encara que hem de recordar que les decisions no són vinculants.
• I, finalment, els òrgans judicials.

Amb això es pretén potenciar la resolució extrajudicial de conflictes i evitar l’excessiva judicialització de l’àmbit financer que ha tingut lloc en els darrers anys.

L’eficiència en la protecció dels usuaris financers milloraria en centralitzar en un únic organisme (que es desconeix geogràficament on es localitzaria) els serveis de reclamacions actuals del Banc d’Espanya, la CNMV i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, que serien suprimits per l’avantprojecte.

Pel que fa a les “claus” futures d’aquest nou organisme, cal destacar les següents:

• Subjectes: qualsevol subjecte client de serveis financers, siguin persones físiques o jurídiques, particulars o empresaris.
• Causes:
  – Per possibles incompliments de normes de conducta, bones pràctiques i usos financers:
  – Per abús de clàusules declarades com a tals pels tribunals corresponents en relació amb els contractes financers.
  
• A qui afecta: segons l’avantprojecte afectaria la totalitat de les entitats financeres, tant entitats de crèdit, com a empreses de serveis d’inversió, asseguradores, establiments financers de crèdit, plataformes de finançament participatiu, prestadors i intermediaris de crèdit, entitats de pagament i de diners electrònics o emissors i prestadors de serveis de del denominat sector fintech i de serveis de criptoactius.
• El servei serà gratuït per als clients financers, que podran presentar les reclamacions sense necessitat d’un advocat o un procurador.
• Termini: les resolucions s’haurien de dictar en un termini no superior a 90 dies.
• Tindran caràcter vinculant per a les entitats financeres quan les reclamacions siguin d’una quantia inferior a 20.000 euros (important diferència respecte de la situació actual).
• Sanció a l’entitat: l’incompliment de les resolucions vinculants de l’autoritat, així com algunes altres actuacions de les entitats financeres, podran ser objecte de sanció per part de l’autoritat.
• Sanció al reclamant de fins a 1000,00 € en cas de reclamacions temeràries.

Haurem d’esperar uns quants mesos per veure que queda el propòsit, si es crea o no l’Autoritat de Defensa del Client Financer i uns anys per veure el funcionament de l’òrgan i si realment compleix les expectatives previstes.

Josep Lluis Gómez Gusí.
Advocat i professor de Dret Mercantil de la UdL.