La Generalitat impulsa una llei que dota d’autonomia jurídica a les persones amb discapacitat
S’inicia la tramitació del Projecte de Llei de modificació del Codi Civil català en el Parlament de Catalunya per a substituir a les figures de tutela i curatela per una altra més respectuosa amb les persones amb discapacitat, perquè respecta les seves voluntats i preferències. La figura de l’assistència.
Un cop aprovada, remodelarà el títol II del llibre segon del Codi Civil de Catalunya i adaptar-lo a la Convenció de Nova York de 2006, que planteja substituir la incapacitació i les figures de tutela per una altra que tingui en compte la voluntat i preferències de la persona amb discapacitat en la seva presa de decisions.
La introducció d’aquesta figura suposa una diferència substancial amb el Codi Civil espanyol -que manté la figura de la curatela per a majors d’edat- perquè té com a objectiu que les persones adultes puguin prendre les seves pròpies decisions amb ajuda i que només en casos residuals l’assistent actuï en el seu nom.
Això inclou l’oferta d’ajudes en la presa de decisions en qualsevol àmbit, però no de substitució, com pot ser la venda d’una propietat, la sol·licitud d’una hipoteca, la gestió de les finances domèstiques o les gestions del dia a dia.
El projecte de llei contempla que s’ofereixin suports no formalitzats (que no requereixen d’intervenció legal), poders preventius i assistència perquè les persones adultes puguin actuar en l’àmbit personal i patrimonial quan hi hagi barreres cognitives i actitudinals que puguin impedir-li-ho o fer excessivament difícil la presa de decisions.
Els suports no formalitzats no requereixen d’intervenció legal i estan destinats a prestar un reforç en l’àmbit familiar i comunitari, mentre que els formals es constitueixen per la via legal, però en aquest cas es pot fer per via notarial i no sols judicial, encara que en tots dos casos es requereix de la intervenció d’un metge que valori les necessitats de la persona.
El suport preventiu suposa que sigui la persona interessada qui designi a algú perquè prengui decisions en el seu nom de cara a futur, per exemple, pacients en un estadi inicial de la malaltia d’Alzheimer.
Segons el cas, l’assistent pot actuar com a acompanyant, ajudant la persona a prendre decisions, però sense substituir-la; en cas de cooperació, fa falta la conformitat de l’assistent per a prendre decisions importants, com la venda d’una propietat; finalment, en cas de representació, l’assistent pot actuar en nom de la persona per a qüestions específiques però sempre que ho autoritzi una resolució notarial o judicial.