El Tribunal Suprem deixa clar que no cal exonerar de la pensió alimentària en favor d’un fill menor d’edat al progenitor en rebel·lia del qual es desconeixen els seus ingressos per la seva mera ilocalització.

En un procés de modificació de mesures paterno-filials, el jutjat atribueix al demandant la guarda i custòdia monoparental dels menors, però no estableix règim de comunicacions ni pensió alimentària respecte al progenitor demandat, que es manté en rebel·lia i es troba en parador ignorat, motiu pel qual es desconeixen absolutament les seves circumstàncies personals i patrimonials, i ni tan sols es disposa d’indicis sobre aquest tema.

La protecció que l’ordenament confereix als menors suposa determinar en tot cas l’obligació alimentosa derivada dels vincles paterno-filials, encara que sigui per un mínim vital, que ha d’operar sempre amb independència dels ingressos, sense que sigui motiu per tant desconèixer-se quals poden ser els mateixos.
El Tribunal Suprem té clarament establerta jurisprudència favorable sempre a fixar aquesta obligació, encara que el progenitor obligat es mantingui en parador ignorat.

En aquests casos es ve fixant una pensió d’aliments a abonar pel demandat del deu per cent dels ingressos que s’acreditin, percentatge més elevat si els fills a alimentar són més d’un.