El Suprem fixa límits a la banca davant del phishing: responsabilitat reforçada i protecció a l’usuari
El fenomen del phishing continua creixent i afectant milers d’usuaris cada any. La tècnica, definida per l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) com l’enviament de correus falsos que suplanten entitats legítimes per robar dades, realitzar càrrecs econòmics o infectar dispositius, s’ha sofisticat fins a variants especialment perilloses com el SIM swapping, mitjançant el qual els delinqüents dupliquen il·legalment una targeta SIM per interceptar codis de verificació d’operacions bancàries.
En aquest context, el passat 9 d’abril, la Sala Primera del Tribunal Suprem va dictar la Sentència 571/2025, considerada la resolució més rellevant fins ara en matèria d’estafes digitals i responsabilitat de les entitats financeres. Aquesta decisió marca un punt d’inflexió en la protecció dels consumidors davant operacions no autoritzades derivades de la suplantació d’identitat.
Una responsabilitat reforçada per a la banca.
La sentència analitza el concepte de negligència greu de l’usuari i determina que els bancs han d’assumir la responsabilitat quan no aconsegueixen detectar i frenar operacions sospitoses, fins i tot si s’han utilitzat les credencials legítimes del client.
El Suprem assenyala que no n’hi ha prou que l’operació consti com a correctament registrada o autenticada: l’ús de claus vàlides no implica automàticament que hi hagi consentiment. D’acord amb aquesta doctrina, quan un client nega haver autoritzat una transferència o detecta moviments indeguts, correspon al banc demostrar tres elements fonamentals:
- Que no hi va haver fallada tècnica,
- Que no va existir una deficient prestació del servei,
- Que l’usuari va actuar amb negligència greu.
L’Alt Tribunal recalca que la diligència exigible a les entitats financeres és la pròpia d’un comerciant ordenat i expert. Això implica activar alertes, bloquejar operacions atípiques i comprovar l’autenticitat del comportament del client davant senyals clares de frau, com múltiples transferències, imports elevats o moviments realitzats en horaris inusuals.
En conseqüència, si el banc no adopta aquestes mesures de seguretat o no reacciona amb promptitud davant patrons anòmals, es considera que existeix una prestació defectuosa del servei, fins i tot encara que no s’hagi produït cap error informàtic.
Impacte en les resolucions de les audiències provincials catalanes.
La línia marcada pel Tribunal Suprem ja està sent aplicada per diverses audiències provincials en casos d’estafes de phishing i SIM swapping. A Catalunya, diverses resolucions han condemnat entitats bancàries a reintegrar les quantitats sostretes, entre les quals:
- SAP Lleida 379/2025, de 16 de març de 2025: condemna CAIXABANK S.A. a 38.500 €, més els interessos legals procedents.
- SAP Lleida 435/2025, de 16 de juny de 2025: desestimació del recurs d’apel·lació. Condemna BANCO SANTANDER S.A. a 6.570,11 €, més interessos legals i costes.
- SAP Barcelona 7288/2025, de 26 de juny de 2025: condemna Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA a 3.649,50 €, més interessos legals i costes.
- SAP Barcelona 8971/2025, de 24 de juliol de 2025: condemna DEUTSCHE BANK SAE a 12.786,18 €, més l’interès legal des de la data del càrrec i la quantitat de 2.000 € en concepte de dany moral, més l’interès legal incrementat en dos punts, així com al pagament de les costes.
El nostre compromís amb la defensa dels usuaris afectats.
Des de Cudós Consultors abordem de manera integral els casos d’estafes bancàries, phishing i operacions no autoritzades. Analitzem cada situació de forma individual, valorem la responsabilitat de l’entitat financera i exercim les accions necessàries per recuperar les quantitats sostretes.
Si necessites informació o has estat víctima d’un frau digital, el nostre equip és a la teva disposició.
Cliqueu damunt de cada sentència per consultar-les íntegrament:
