El Tribunal Suprem ho ha dit: “Les accions de responsabilitat davant dels administradors per deutes socials no estan sotmeses al termini general i comú de prescripció de quatre anys, sinó que prescriuen en funció de la naturalesa del deute que garanteixen.

Quan una societat mercantil es troba en causa de dissolució, la normativa vigent obliga els seus administradors a convocar una junta general en el termini de dos mesos per intentar solucionar aquesta situació, acordar la dissolució de l’empresa, o comunicar-ho al jutjat si no s’han pogut adoptar cap daquestes dues mesures.
Si els gestors socials incompleixen aquesta imposició, es converteixen en responsables solidaris dels deutes, de manera que els creditors podran reclamar no només contra l’empresa, sinó també contra ells. (art. 367 de la TRLSC).

Prescripció de la responsabilitat
La història sobre els terminis de prescripció de les accions de responsabilitat dels administradors és llarga i diversa. Ha estat marcada per importants canvis jurisprudencials i legals. Fins ara, hi havia un ampli debat sobre si aquesta responsabilitat solidària prescrivia als quatre anys a comptar des del seu cessament en l’exercici del càrrec, tal com estableix l’art. 949 CCom, o si, per contra, prescriu als quatre anys a comptar del dia que l’acció de responsabilitat “hagués pogut exercitar-se”, segons indica l’art. 241 bis TRLSC.

Semblava estar clar que les dues úniques opcions eren aquestes i que, per tant, el termini de prescripció era, en qualsevol cas, de quatre anys.

La Llei 31/21014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital en matèria de govern corporatiu), va introduir una nova regla relativa al termini d’exercici de les accions de responsabilitat d’administradors de societats de capital. Tal com estableix l’article 241 bis: “L’acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà als quatre anys a comptar des del dia que s’hagués pogut exercitar”. Davant d’això hi ha l’article 949 del Codi de Comerç (CCom), segons el qual: “L’acció contra els socis gerents i administradors de les companyies o societats acabarà als quatre anys, comptadors des que per qualsevol motiu cessessin en l’exercici de l’administració”.

Amb el pronunciament recent de l’Alt Tribunal (STS 15127 2023 de 31 d’octubre), es modifica totalment el criteri interpretatiu i s’estableix “per primera vegada” que, en els casos de responsabilitat de l’art. 367TR LSC, no són aplicables ni l’art. 241 bis TRLSC ni el 949 CCom, i que el termini de prescripció ja no serà en tot cas de quatre anys, sinó que serà el que la llei prevegi per a l’obligació garantida.

El Tribunal Suprem assenyala que l’article 367 de la Llei de Societats de Capital converteix els administradors en garants personals i solidaris dels deutes de l’empresa. Per tant, el termini de prescripció de la seva responsabilitat és el mateix que tingui el deute que avala i el dies a quo (inici del còmput) és el mateix que el de l’acció contra la societat.

Després d’aquesta darrera interpretació, si el deute social és d’origen extracontractual, les accions davant dels administradors prescriuran en només un any, mentre que podrien prescriure en cinc anys si el deute porta causa d’una obligació contractual.

A partir d’ara, o més ben dit quan aquest pronunciament es reiteri i sent jurisprudència, per determinar si una acció de responsabilitat per deutes socials és viable o està prescrita, caldrà:

• Determinar la naturalesa del deute que es reclama.
• Conéixer el termini de prescripció i els dies a quo (inici del còmput) aplicable, i finalment.
• Determinar si l’acció de responsabilitat està, o no, prescrita.

Antecedents
La sentència del Tribunal Suprem de 31 d’octubre, núm. 1512/2023, comporta una demanda de reclamació de quantitat de responsabilitat contra una societat limitada per l’impagament d’uns subministraments. La societat no va poder ser emplaçada, en haver desaparegut, i ho va ser finalment en la persona del seu administrador, contra qui es va exercitar acumuladament les accions de responsabilitat individual d’administradors (arts. 236 i 241 TRLSC) i responsabilitat per deutes (article 105.5 LSRL , actual article 367 TRLSC).

El Jutjat Mercantil núm. 2 de Saragossa va desestimar la demanda, en considerar que l’acció estava prescrita conforme a l’article 241 bis TRLSC en la mesura que havien passat més de quatre anys “des del dia que (l’acció) s’hagués pogut exercitar”.

El recurs d’apel·lació interposat pel demandant va ser estimat per l’Audiència Provincial, considerant que l’article 241 bis TRLSC no s’aplicava a la responsabilitat per deutes, sinó que el termini de prescripció idoni era el de l’article 949 Ccom que es computa “des que (…) cessessin en l’exercici de l’administració”. En el cas concret, en no haver cessat l’administrador, l’acció no estava prescrita. En concórrer els elements de l’article 367 LSC, va revocar la sentència de primera instància i va estimar la demanda de condemna al pagament.

La decisió del Tribunal Suprem
El Tribunal assenyala que el termini de prescripció aplicable a la responsabilitat per deutes dels administradors socials de l’article 367 TRLSC està lligada a la naturalesa d’aquesta acció. Considera que aquest precepte “converteix els administradors en garants personals i solidaris de les obligacions de la societat posteriors a la data de concurrència de la causa de dissolució”.

A partir d’aquí conclou que el termini de prescripció:

• No és el de l’article 241 bis TRLSC, previst exclusivament per a les accions individual i social (que són accions de danys), però no per a l’acció de responsabilitat per deutes socials (que és una acció de responsabilitat per deute aliè, ex lege, amb pressupostos propis). La ubicació diferenciada de l’article 367 TRLSC respecte de l’acció social i individual de responsabilitat i la regla de prescripció corresponent s’utilitza com a argument de reforç per negar l’eventual aplicació analògica a la prescripció de la responsabilitat per deutes.
• No és el de l’article 949 Ccom, ja que, després de la introducció de l’article 241 bis TRLSC per la Llei 31/2014, l’àmbit d’aquest precepte ha quedat circumscrit a les societats de persones, regulades al Codi de Comerç, sense que resulti aplicable a les societats de capital.

Les conseqüències pràctiques d’aquesta lectura legal porten a l’administrador que, per qualsevol causa, hagi cessat en l’exercici del seu càrrec, a ser responsable (com a garant solidari) de l’impagament d’un crèdit fins que no transcorri el termini de prescripció del crèdit esmentat a la societat (que, mancant termini exprés, serà el de cinc anys de l’article 1964 CC).

Tingueu en compte que es tracta d’una única sentència del Tribunal Suprem, no dictada pel Ple, per la qual cosa perquè es generi jurisprudència aquest criteri s’hauria de confirmar amb una segona resolució de l’Alt Tribunal.