Un benefici fiscal amb límits clars
Tributs recorda que les prestacions dels plans de pensions tributen a l’IRPF com a rendiments del treball, d’acord amb l’article 17.2.a) de la Llei de l’IRPF. No obstant això, la disposició transitòria dotzena manté un règim transitori que permet aplicar una reducció del 40 % a les prestacions percebudes en forma de capital, sempre que compleixin determinats requisits.
Entre aquests, que corresponguin a aportacions anteriors a 2007, que hagin transcorregut més de dos anys des de la primera aportació i que el rescat es produeixi en l’exercici de la contingència o en els dos següents, amb algunes excepcions per a contingències anteriors al 2015.
Ara bé, la DGT subratlla que aquest incentiu fiscal no és acumulable ni repetible dins d’un mateix pla per la mateixa contingència. És a dir, encara que el rescat en forma de capital es fraccioni en diversos cobraments i es reparteixi en anys diferents, la reducció del 40 % només es podrà aplicar a un d’ells.
Elecció de l’exercici, però no multiplicació del benefici
La consulta aclareix, això sí, que el contribuent pot escollir en quin exercici aplicar la reducció, sempre dins del termini legalment previst. Però, un cop utilitzada, no es pot tornar a aplicar en rescats posteriors del mateix pla derivats de la mateixa contingència, com ara la jubilació.
En el cas de persones amb diversos plans de pensions, la DGT admet que es pugui aplicar la reducció una vegada per cada pla, sempre que el rescat es faci en forma de capital i dins del període habilitat. El que es descarta de manera expressa és la possibilitat de multiplicar el benefici fiscal fragmentant el rescat d’un mateix pla.
La data de la contingència, punt de partida clau
Tributs també recorda que, amb caràcter general, la contingència de jubilació s’entén produïda en el moment en què el contribuent accedeix efectivament a la jubilació a la Seguretat Social. A partir d’aquesta data comença a computar-se el termini per aplicar la reducció del 40 %, fet que reforça la importància d’una planificació temporal correcta del rescat.
Impacte pràctic per a la planificació fiscal
El criteri de la DGT consolida una interpretació restrictiva que obliga a analitzar acuradament l’estratègia de rescat dels plans de pensions, especialment en contribuents amb aportacions anteriors al 2007. La decisió entre rescatar en un sol exercici o fraccionar el cobrament pot tenir conseqüències fiscals rellevants, però la reducció del 40 % només es podrà aprofitar una vegada per pla i contingència.
En definitiva, fraccionar el rescat no permet repetir el benefici fiscal. L’avantatge existeix, però és únic i s’ha d’utilitzar amb precisió quirúrgica.