La sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, Sala Social, de 20-2-2025 no admet unes pantalles de Whatsapp com a prova en entendre que no s’ha acompanyat prova pericial informàtica (per acreditar l’emissor i receptor dels WhatsApp, les dates en què van ser emesos i l’autenticitat i la seva absència de manipulació terminals telefònics davant del Lletrat de l’Administració de Justícia com a fedatari públic de les dades registrades.

Respecte de les al·legacions quant a la validesa i autenticitat de la conversa esmentada per WhatsApp convé recordar que l’art 90.1 LRJS entre els mitjans probatoris admissibles en el procés social inclou:

«Quants mitjans de prova es trobin regulats a la Llei per acreditar els fets controvertits o necessitats de prova, inclosos els procediments de reproducció de la paraula, de la imatge i del so o d’arxiu i reproducció de dades…».

Dins dels mitjans probatoris admissibles lògicament s’inclouen els denominats digitals o electrònics, incloent-hi l’art 299.2 de la LEC, juntament amb els mitjans probatoris tradicionals i al mode del que preveu l’art 90.1 de la LRJS:

«També s’admetran, d’acord amb el que disposa aquesta Llei, els mitjans de reproducció de la paraula, el so i la imatge, així com els instruments que permeten arxivar i conèixer o reproduir paraules, dades, xifres i operacions matemàtiques dutes a terme amb finalitats comptables o d’una altra classe, rellevants per al procés».

Finalment, l’art 299.3 de la LEC preveient sens dubte futures fonts de prova que permetin accedir al procés com a mitjà probatori fets per a la seva valoració judicial, el precepte com a clàusula de tancament inclou allò que podria anomenar-se «prova innominada»:

«Quan per qualsevol altre mitjà no expressament previst als apartats anteriors d’aquest article es pugui obtenir certesa sobre fets rellevants, el tribunal, a instància de part, ho admetrà com a prova, adoptant les mesures que en cada cas resultin necessàries».

La STS de 23-7-2020, rcud. 239/2018, referida als correus electrònics, no al WhatsApp, com aquí passa diu:

«L’avenç tecnològic ha fet que molts documents es materialitzin i presentin a judici a través dels nous suports electrònics, cosa que no ha d’excloure la seva naturalesa de prova documental, amb les necessàries adaptacions (per exemple, respecte de la prova d’autenticació). Si no es postula un concepte ampli de prova documental, arribarà un moment en què la revisió fàctica casacional quedarà buida. exigu. En conseqüència, hem d’atribuir la naturalesa de prova documental als esmentats correus electrònics obrants als folis 730, 731 i 505 de les actuacions. si és el cas; i si gaudeix de literosuficiència» (STS de 23 de juliol de 2020, Rec. 239/2018 (LA LLEI 117843/2020)”.

Davant del que indica el recurs com a fonament del motiu la jutjadora a quo no va admetre les dites pantalles i en lliure valoració de la prova va negar rellevància probatòria.

I és que les pantalles de WhatsApp poden ser fàcilment manipulables sense compareixença de l’al·legat com a empresari demandat que acredités la identitat dels interlocutors, cosa que resulta aplicable tant al pretès intercanvi a través del sistema de missatgeria WhatsApp. No es prova ni l’emissor dels missatges ni el destinatari, ni la data dels missatges, ja que no s’ha fet una adveració de la seva autenticitat.

Aplicant l’anterior doctrina al present cas el motiu ha de ser desestimat, ja que les pantalles de WhatsApp no ​​han estat autenticades, desconeixent-se’n l’origen, destinatari i hora i dia i no són revisables en suplicació, ja que la seva valoració és facultat exclusiva de l’òrgan judicial, es realitza discrecionalment pel jutjador a quo aplicant les regles de la sa tal prova, tal com aquí ha esdevingut, on cap indici d’arbitrarietat s’entreveu.

En definitiva, corresponia a l’actora provar l’autenticitat d’aquests WhatsApp bé a través de prova testifical de qui hagués intervingut en les converses bé a través d’informe pericial o sol·licitant la confrontació pel lletrat de l’Administració de Justícia, que en confirmés el remitent i el destinatari.

Aquí la resolució

Ramon Arnó Torrades
CEO de La Família Digital