Durant la Covid-19, de millor o pitjor manera, s’ha intentat protegir a la ciutadania. Però la veritat és que, en l’intent de garantir la protecció dels ciutadans, s’han vist lesionats altres drets, com és el cas de la restauració o l’hostaleria, que ha patit de manera constant tancaments i limitacions.

Es podria pensar que, a causa d’aquesta situació, tots hem de fer pinya. Però en el procés de fer pinya, l’Estat és el que ha de ser garant dels nostres interessos. No ho dic jo, ho estableix la Constitució Espanyola en l’article 1 en relació amb l’article 9 i altres. Però el més rellevant, i per al que és objecte d’aquest escrit, és l’article 106 de la Constitució Espanyola. En particular estableix que “Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets”. Efectivament, estem davant la via de la responsabilitat patrimonial de l’administració pública.

En primer lloc,

és important dir que la llei 39/2015 LPAC, l’estableix com un procediment especial dins dels procediments administratius, tant per la forma d’iniciar-se com pels requisits formals i de fons que s’exigeixen. En particular, el fet que l’acció prescriu a l’any. Seguint aquest esquema, no només es pot exigir la responsabilitat a l’Estat, sinó que es pot dirigir contra altres ens públics, per exemple les Comunitats Autònomes i les entitats locals, com els municipis, inclús de manera simultània.

En segon lloc,

cal fixar quins són els elements bàsics de la responsabilitat patrimonial de l’Administració, i en aquest sentit són semblants als que trobaríem en la via jurisdiccional civil ordinària. És a dir, l’existència d’un dany, el qual comprèn no només totes les pèrdues sofertes (dany emergent) sinó també el que s’ha deixat d’obtenir (lucre cessant). En tots dos casos cal que s’acrediti certament aquests elements, atès que la jurisprudència rebutja la idea d’exigir meres conjectures o expectatives. El segon element és l’existència d’una actuació o omissió que hagi causat aquest dany, per exemple en el nostre cas, el Decret d’estat d’alarma. La llei 4/1981 estableix que “Els qui a conseqüència de l’aplicació dels actes i disposicions adoptades durant la vigència d’aquests estats pateixin, de forma directa, o en la seva persona, drets o béns, danys o perjudicis per actes que no els siguin imputables, tindran dret a ser indemnitzats d’acord amb el que disposen les lleis”. Aquest és el pòrtic per accedir a la indemnització. Per últim, i sent un dels més importants pel que fa a la dificultat de la prova, consisteix en l’establiment de la relació causal, entre l’acte contra el qual s’actua i el mal que s’acredita pel qual reclama.

En tercer lloc,

cal dir que el sistema de responsabilitat que es regula en el nostre sistema és de naturalesa objectiva. Això vol dir que no cal que l’administració o els seus funcionaris actuïn de manera imprudent o negligent. Només cal provar que deriva de funcionament normal o anormal dels serveis i que el subjecte no té en l’obligació de suportar-ho. També és important que no hi hagi concorregut força major i altres causes que puguin exonerar de responsabilitat a l’administració pública, en termes generals.

Via: Víctor Navío, Assessor del Dept. de Dret Públic de Cudós Consultors

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.