Un cop significatiu per a la reforma laboral aprovada fa poc més de tres anys per la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz. La Justícia ha tingut un precedent clau que resol un dels debats sorgits arran de la normativa quant a la prevalença dels convenis col·lectius. Segons una decisió del Tribunal Suprem del 29 de gener de 2025, a què ha tingut accés EXPANSIÓN, les empreses subcontractades podran desmarcar-se del conveni sectorial i establir salaris més baixos si compten amb un conveni col·lectiu propi vigent amb anterioritat al sectorial. En altres paraules, la Justícia ha determinat que les empreses poden aplicar condicions salarials inferiors al conveni sectorial en el cas de subcontractació, ja sigui amb entitats públiques o privades, sempre que el conveni intern estigués en vigor abans del conveni sectorial corresponent.

La sentència afavoreix el despatx Garrigues en un cas relacionat amb una empresa de transports subcontractada que va iniciar un procés d’acomiadament col·lectiu. En aquesta resolució, la Justícia estableix que les indemnitzacions s’han de calcular sobre la base del conveni propi de l’empresa i no del sector, atès que el conveni intern tenia vigència anterior. Aquest criteri és aplicable a altres situacions similars en què un conveni empresarial convisqui amb un altre sectorial. A més, el Tribunal Suprem subratlla que la prioritat del conveni d’empresa no depèn de l’absència d’un conveni sectorial, sinó que aquest es trobés en fase de negociació mentre el primer ja estava en vigor.

La sentència aclareix l’ordre jeràrquic dels convenis en matèria salarial quan una empresa en presta serveis a una altra. Es confirma que el conveni sectorial preval si l’empresa contractista no compta amb un de propi o si la seva aplicació és posterior a l’entrada en vigor del sectorial. No obstant això, si el conveni d’empresa es va establir abans del sectorial, encara que prevegi salaris inferiors, aquest serà l’aplicable a la subcontractació.

La reforma laboral del 2021, aprovada per l’actual Govern, va modificar aspectes clau de la reforma anterior del PP. Segons el Ministeri de Treball, aquestes modificacions pretenien evitar que les empreses contractistes paguessin sous inferiors als establerts als convenis sectorials. S’entenia que la reforma eliminava la prioritat salarial dels convenis d’empresa, permetent-ne l’aplicació només si oferien millors condicions que els sectorials. Aquesta postura ha estat recolzada pels sindicats, que han insistit que totes les empreses contractistes han d’acatar el salari fixat al conveni sectorial corresponent.

La reforma del 2021 va establir que les empreses contractistes, en prestar serveis per a una empresa principal, havien d’aplicar el conveni sectorial de l’activitat desenvolupada a la contracta o subcontracta. Això no obstant, permetia una excepció: si l’empresa contractista tenia un conveni propi, podia aplicar-lo. A més, ha eliminat la possibilitat introduïda per la reforma del PP que una empresa amb conveni sectorial pogués adoptar un conveni d’empresa amb salaris inferiors.

Davant d’això, va sorgir un dubte clau: si una empresa contractista comptava amb un conveni propi amb salaris inferiors al sectorial vigent després de la reforma, havia de continuar aplicant el conveni o estava obligada a respectar els salaris més alts del conveni sectorial?

La sentència del Tribunal Suprem, que resol un recurs de cassació interposat per Garrigues contra una sentència del TSJ del País Basc, confirma que, si el conveni col·lectiu de l’empresa contractista és anterior al sectorial, preval en matèria salarial, fins i tot si els sous són inferiors. Per contra, si el conveni empresarial és posterior al sectorial, es podrà aplicar, però haurà de respectar el salari mínim fixat al conveni sectorial.

A la pràctica, això implica que les empreses contractistes que ja tenien un conveni amb salaris inferiors poden continuar aplicant-lo quan presten serveis per a una altra empresa. És a dir, la reforma laboral no ha imposat l’obligació general d’aplicar sempre el salari sectorial més alt, i ha permès que les condicions menys favorables es mantinguin si estaven pactades prèviament.

Experts jurídics destaquen la rellevància d’aquest aclariment en un context on la contractació i la subcontractació de serveis és una pràctica habitual a Espanya. En els darrers anys, nombrosos treballadors d’empreses contractistes han presentat demandes reclamant diferències salarials entre el conveni d’empresa i el sectorial. Aquestes demandes es mantenien en suspens fins que el Tribunal Suprem resolgués aquest recurs.

Aquesta decisió suposa una victòria per a les empreses que han defensat la validesa dels seus convenis amb condicions salarials específiques, evitant la necessitat d’ajustar-los cada vegada que s’aprova un nou conveni sectorial amb el corresponent impacte en costos laborals. A més, es considera que ajuda a mantenir la competitivitat de les empreses contractistes, ja que no les obliga a assumir increments salarials imposats per convenis de major rang. Des de l’àmbit jurídic, aquest resultat s’interpreta com un revés per a la reforma laboral del 2021, que pretenia limitar la vigència dels convenis d’empresa en favor de condicions salarials superiors, però que ara queda subjecta a la data d’entrada en vigor dels acords esmentats sense modificar automàticament els marcs laborals preexistents.

Font: Expansión