La pressió fiscal sobre les herències fa que molts ciutadans optin per donar els béns als seus hereus en vida.

Cada cop són més famílies que trien l’opció de donar en vida. Segons les dades del Consell General del Notariat, el 2021 es van produir fins a 174.866 donacions. Això suposa un augment del 30,7% respecte a l’any 2020 i és, a més, una xifra rècord, ja que fa cinc anys aquesta transmissió amb prou feines acumulava 87.734 operacions.

Les anomenades herències en vida, o donacions amb pacte successori, estan expressament prohibides pel Codi Civil, però es poden formalitzar en determinats territoris espanyols amb dret civil propi. En alguns llocs aquesta figura té una gran amplitud i flexibilitat, per exemple, Galícia i Balears. En altres de manera més limitada o amb més condicionants, com és el cas de Catalunya, Aragó o País Basc.

Tot i això, la nova destralada fiscal de la llei antifrau del Ministeri d’Hisenda contra aquesta figura ha irritat alguna d’aquestes Comunitats Autònomes. De fet, el pla d’Hisenda ha acabat al Tribunal Constitucional, que ha admès a tràmit un recurs de la Junta de Galícia contra aquestes penalitzacions. Segons el parer del Govern gallec, aquesta normativa atenta contra un “dret civil propi molt arrelat a Galícia”.

Amb l’actual esperança de vida a Espanya, superior als 80 anys, té molt de sentit afavorir fiscalment la transmissió en vida de patrimoni als fills o altres familiars quan més ho puguin necessitar -en independitzar-se, en emprendre o quan han de costejar col·legis o estudis universitaris-, en lloc de transmetre’ls tota l’herència amb la mort, quan els hereus ja no tenen normalment necessitats tan urgents o fins i tot estan propers a la seva jubilació.

Des del punt fiscal, encara que es tracti de donacions en vida d’immobles, empreses o diners, tributen com a herències amb els avantatges que això comporta. Es paga Impost sobre Successions -normalment més reduït que el de Donacions- i no generen guany patrimonial per al donant a IRPF des de la important Sentència del Suprem de 9/2/2016. A més, s’apliquen a Plusvàlua Municipal les bonificacions aprovades pels Ajuntaments per a herències.

“Diguem que suposen una mena d’eutanàsia fiscal, una mort a efectes fiscals amb patiments fiscals reduïts”, explica l’advocat fiscalista Alejandro del Campo, soci de DMS Legal Intelligence. “De manera una mica incomprensible el legislador estatal ha posat el punt de mira en aquestes herències en vida que només es poden formalitzar en uns quants territoris, com presumint que poden resultar abusives, i amb la Llei antifrau 11/2021, de 9 de juliol, ha introduït alguns patiments”, afegeix del Campo.

La llei antifrau ha modificat l’article 30 de la Llei de l’impost sobre successions i donacions (LISD) perquè la norma de l’acumulació també afecti aquestes operacions i es puguin aplicar més tipus a les transmissions successives si no transcorren més de tres anys, o de quatre anys fins a la mort. La normativa d’Hisenda també ha modificat l’article 36 de la Llei de l’IRPF perquè qualsevol persona que hagi adquirit un bé amb un pacte successori, si ho transmet a partir de l’11 de juliol del 2021 abans de cinc anys o abans de la mort del donant , hagi de pagar el mateix IRPF que si hagués venut el donant, ja que per calcular el guany hauran de prendre la data i el valor d’adquisició.

Per part seva, la Direcció General de Tributs (DGT) va decidir penalitzar les herències en vida d’empreses. La DGT considera en diverses consultes a partir de juny de 2020 que no els resulta aplicable la reducció del 95% prevista a la normativa.

Font: Expansión, 01-07-2022.