Si és propietari de diversos habitatges, comprovi si té la condició de gran tenidor. Sap que aquesta circumstància, a més d’afectar les seves obligacions com a arrendador, també podria afectar-lo fiscalment ara o en el futur?

Implicacions de ser gran tenidor

Efectes sobre el lloguer
La Llei d’habitatge va establir obligacions addicionals per als propietaris d’habitatges que són considerats grans tenidors. Atenció! Per exemple, informar sobre l’ús de les seves propietats, respectar els límits d’actualització de rendes, ajustar-se a l’índex de preus en zones tensionades o haver de complir més requisits a l’hora de dur a terme el desnonament d’inquilins que no paguen.

Efecte fiscal
Doncs bé, sàpiga que les repercussions per ser un gran tenidor o per ser propietari de diversos habitatges no acaben aquí i també poden ser de tipus fiscal:

• En primer lloc, la normativa de l’IBI permet als ajuntaments exigir un recàrrec de fins al 50% als propietaris que, de manera continuada i sense causa justificada, tinguin habitatges desocupats durant un període superior a dos anys i siguin titulars de quatre o més habitatges. Ja hi ha diverses localitats que han modificat les seves ordenances fiscals per introduir aquest recàrrec (Barcelona, per exemple).
• Així mateix, alguna comunitat autònoma ja ha aprovat un ITP superior en cas que l’adquirent d’un habitatge de segona mà sigui un gran tenidor i l’habitatge estigui situat en una zona tensionada (per exemple, Catalunya, que en aquests casos exigeix un tipus de gravamen del 20% en lloc del 10% habitual).

Tot i que actualment aquesta major tributació no és aplicable a la majoria de llocs, és possible que en el futur augmenti la tributació sobre els propietaris de diversos habitatges i, especialment, sobre els grans tenidors. Per tant, comprovi si és un gran tenidor i analitzi si pot prendre alguna mesura per no tenir aquesta consideració.

Verifiqui si ho és

Concepte
Es considera que una persona física o jurídica és “gran tenidor” si és propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial (se n’exclouen locals, magatzems, garatges, oficines…) o si la seva superfície construïda conjunta supera els 1.500 m² d’ús residencial. En zones declarades de mercat residencial tensionat, el límit pot baixar a cinc o més immobles per zona tensionada (a Catalunya, per ser gran tenidor n’hi ha prou amb ser propietari de cinc habitatges).

Còmput d’habitatges
Això sí, a l’hora de computar el nombre d’habitatges d’una persona s’han de seguir unes regles especials:

• Copropietat. Pel que fa als habitatges dels quals se sigui copropietari, només s’han de computar aquells en què es posseeixi més del 50% de la propietat.
• Superfície. En canvi, per calcular els 1.500 m² d’ús residencial, es té en compte la superfície atribuïble a cada propietari (tant la superfície dels habitatges dels quals posseeixi el 100% de la propietat com la part proporcional dels que posseeixi en copropietat).
• Usdefruit. En cas que una persona tingui l’usdefruit d’un habitatge i una altra en tingui la nua propietat, aquest habitatge s’ha d’atribuir íntegrament a qui en tingui l’usdefruit.

Exemple
Vostè té la plena propietat de sis habitatges, l’usdefruit de tres i el 50% de quatre més (que posseeix conjuntament amb un germà). En aquest cas, a l’hora de determinar si és gran tenidor només haurà de computar nou habitatges, de manera que, a la majoria de comunitats autònomes, en principi no ho serà. Això sí: si la superfície total dels habitatges dels quals és propietari (incloent-hi la part dels habitatges en copropietat) supera els 1.500 m², sí que serà considerat gran tenidor.

És possible que cada vegada augmentin més els impostos sobre els grans tenidors o sobre aquells que tinguin en propietat un determinat nombre d’habitatges. Sàpiga com computar el nombre d’habitatges dels quals és propietari per comprovar si pot veure’s afectat.