Des de l’entrada en vigor del Decret llei 5/2025, de 25 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en mesura fiscal, de despesa de personal i altres mesures administratives, en endavant Decret llei 5/2025, s’han generat importants dubtes d’interpretació i abast en relació al que s’hauria d’entendre com a gran tenidor per les importants conseqüències fiscals per als contribuents que se’n derivarien de quedar inclosos en l’esmentat concepte.

Així, la lletra al de l’article 641-1.5 del Llibre Sisè del Codi Tributari de Catalunya (que defineix el concepte de gran tenidor) disposa que: “La transmissió d’habitatges tributa al 20% quan l’adquirent sigui una persona lísica o jurídica que tingui la consideració de gran tenidor (…)
a) Es considera gran tenidor la persona física o jurídica que sigui propietària de més de 10 immobles d’ús residencial o amb una superfície construïda de més de 1.500 m2 d’ús residencial situat a Catalunya. També té aquesta consideració la persona física o jurídica que sigui titular de cinc o més immobles urbans d’ús residencial ubicats dins de la zona de mercat residencial tensionat declarada per la Generalitat de Catalunya. Al còmput no s’inclouen ni els garatges ni els trasters.”

Com a conseqüència de la incertesa que la generalitat de la definició i la multiplicitat de supòsits concrets ha generat, la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya (en endavant DGT&J) ha emès en data 27 de juny de 2025 una important Resolució (Resolució 3/2025) en què ha procedit a clarificar l’abast del concepte de gran tenidor, amb l’objecte d’establir una interpretació de la normativa que garanteixi una aplicació homogènia del tipus de gravamen que, recordem, és del 20 per 100 en la modalitat Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO) de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP&AJD).

En aquest sentit, la DGT&J ha procedit a aclarir que:

Qui n’és propietari?
Només es pot considerar una persona física o jurídica propietària als efectes d’aquest gravamen si ostenta la plena o la nuda propietat sobre un habitatge, però no l’usdefruit o dret real d’habitació.

Què passa si tinc diversos immobles, però no pas al 100% de propietat?
Si es tenen diversos immobles en copropietat amb altres persones físiques o jurídiques, es computarà, sobre la superfície construïda d’ús residencial de tots ells, la resultant del seu percentatge de participació concret en aquests immobles. Si la suma d’aquestes superfícies (segons el percentatge de propietat), supera els 1.500 m2, serà considerada com a gran tenidor. En qualsevol altre cas, no.

Això s’aplica amb independència del nombre d’immobles del qual es pugui ser copropietari, ja que el gravamen s’aplica tant pel nombre d’immobles que es posseeixin (10 amb caràcter general, 5 en zones tensionades), com per la superfície dels mateixos (1.500 m2), amb independència del nombre.

Passa el mateix en els supòsits en què sigui propietari íntegre (100% de la plena propietat) d’un o més immobles i copropietari (menys del 100% de la plena propietat) d’altres immobles. Amb independència del nombre d’habitatges, si les superfícies atribuïdes al propietari sumen més de 1.500 m2, serà considerat gran tenidor.

Computa el meu habitatge habitual?
Un altre dels punts que s’ha aclarit és el relatiu a l’habitatge habitual, en el sentit de determinar que queda exclòs del còmput d’habitatges i de superfície el corresponent a l’habitatge habitual de les persones físiques.

Sens dubte, aquesta Resolució aporta un esperat raig de llum als nombrosos dubtes que l’aplicació d’aquest tribut havia generat.