La pandèmia, així com les noves tecnologies, ha impulsat l’adaptació de l’administració a les mateixes incorporant el sistema telemàtic. Aquest sistema pretén garantir l’efectivitat de les comunicacions i la seguretat dels administrats en el procediment administratiu.

La llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú (LPAC) estableix en l’article 14 que les persones físiques podran comunicar-se electrònicament amb l’Administració en qualsevol moment del procediment. I afegeix en el mateix article, que podran canviar-ho en moments posteriors. Aquesta és una facultat que s’incorpora a la llei per garantia de la ciutadania.

La comunicació electrònica substitueix la comunicació tradicional postal, oferint per això noves plataformes encaminades a facilitar l’accés per part dels ciutadans. No obstant això, es poden plantejar problemes, com per exemple la manca de funcionament del sistema o la falta de mitjans per part dels ciutadans; per això es podrà procedir a canviar el sistema en qualsevol moment per part de l’administrat.

Cal dir que recentment la Generalitat de Catalunya ha canviat el sistema de notificacions i comunicacions entre l’administrat i l’Administració, adoptant el sistema electrònic. No és una mesura molt innovadora, ja que aquesta ja estava contemplada en l’apartat 3 de l’article 14 de la LPAC, però no per a totes les persones, sinó tan sols per aquelles que siguin professionals, col·legiats o que per la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat, sempre que així ho estableixi una llei, així que tampoc és de caràcter general.

Una qüestió diferent és la de les comunicacions i notificacions amb les persones jurídiques o altres ens públics, en tant que l’article 14 en l’apartat 2 estableix la seva obligatorietat. Però, què succeeix quan una notificació electrònica no s’ha pogut dur a terme per no tenir la persona jurídica (empresa) l’accés electrònic activat? A priori, la resposta seria de la impossibilitat de practicar-la i per tant d’acudir a la via d’edictes (publicació als diaris oficials), però també es podria plantejar la possibilitat que, d’acord amb l’article 44 del Reial decret 1829/1999, que regula els serveis postals, es practiquin al domicili i no telemàticament.

La situació encara es complica més en l’àmbit sancionador de les persones jurídiques titulars de vehicles, les quals per raons òbvies, no poden ser directament sancionades com a conductores del vehicle i cal doncs identificar el conductor. Per això, a la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, es preveu que davant de la falta d’identificació del conductor, s’iniciï un nou procediment sancionador, podent superar econòmicament, en molts casos, la mateixa sanció de trànsit. Amb l’avantatge, però, que en cas de detracció de punts del carnet aquests no els podran retirar.

Davant d’aquestes situacions, és necessari comptar amb l’assistència legal necessària per a aprofitar cadascun dels mecanismes i recursos que la llei preveu per l’administrat, per tal de poder-se defensar adequadament davant de qualsevol situació.

Via: Víctor Navío, Assessor del Dept. de Dret Públic de Cudós Consultors

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.