El Tribunal Constitucional, que ja va anul·lar al seu moment l’increment dels pagaments fraccionats de l’impost de societats aprovat mitjançant decret, ara haurà de pronunciar-se sobre la pujada inclosa posteriorment en els pressupostos generals de l’Estat del 2018.

Hisenda s’enfronta novament a un litigi de gran impacte econòmic als tribunals. La decisió d’endurir les bestretes tributàries que cada any exigeix ​​a les empreses a compte de l’impost de societats ha tornat a ser objecte d’anàlisi al Tribunal Constitucional. Després de declarar inconstitucional la seva aprovació per decret el 2016, l’alt tribunal ha acceptat ara dos recursos que qüestionen la legalitat de l’increment incorporat en els pressupostos del 2018. Els magistrats hauran d’avaluar tant la manera com es va aprovar la mesura com el seu impacte de fons, ja que en el seu moment es va justificar com una via per recaptar 8.000 milions addicionals.

El sistema de pagaments fraccionats es va introduir a Espanya el 2012, quan el Govern de Mariano Rajoy va establir un mecanisme de bestretes similar al que opera a l’IRPF amb les retencions mensuals dels treballadors. Inicialment, el tipus mínim d’avançament de l’impost de societats es va fixar en el 12%. Tot i això, el 2016, en plena estratègia del llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per equilibrar els comptes públics, es va dur a terme una doble modificació del sistema.

Amb l’objectiu d’acostar la retenció al tipus nominal de l’impost (actualment del 25% per a empreses en general, el 23% per a pimes i el 29% per a bancs i petrolieres), Montoro va elevar el pagament fraccionat al 23% dels beneficis o al 24% de la base imposable. A més, va ampliar el nombre d’empreses obligades a fer aquestes bestretes en reduir de 20 a 10 milions d’euros el llindar d’ingressos anuals a partir del qual s’aplicava la mesura.

El 2020, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional aquesta reforma en considerar que la seva aprovació a través del Reial decret llei 2/2016 vulnerava la normativa vigent. Com a conseqüència, Hisenda va haver de tornar al voltant de 460 milions d?euros a les empreses afectades.

Tot i això, el Govern, conscient dels problemes legals de la mesura, ja havia intentat consolidar la pujada en incloure-la en els Pressupostos Generals del 2018. Aquesta estratègia també va ser impugnada per nombroses companyies, que van qüestionar tant la legalitat del procediment com l’impacte financer que suposava l’obligació d’avançar aquests pagaments.

Cal recordar que les empreses fan tres pagaments fraccionats de l’impost de societats a l’abril, l’octubre i el desembre de cada exercici fiscal, i la liquidació definitiva es duu a terme el juliol de l’any següent. En exigir un avenç del 24% de la base imposable i aplicar posteriorment deduccions sobre el tipus nominal del 25%, moltes companyies acaben pagant per avançat més del que realment deuen, generant un perjudici financer. Aquest és precisament un dels aspectes centrals del conflicte: no només es discuteix la manera com es va aprovar la mesura, sinó també la seva compatibilitat amb el principi de capacitat econòmica.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va remetre dos recursos sobre aquesta qüestió al Tribunal Constitucional, que els ha admès a tràmit. S’espera que el Tribunal Suprem faci el mateix amb un tercer recurs similar, deixant a les mans de l’alt tribunal el futur d’aquests pagaments fraccionats.

«L’admissió a tràmit d’aquestes qüestions d’inconstitucionalitat és una gran notícia per al sistema de justícia tributària a Espanya», afirma Jordi de Juan, soci de l’àrea Fiscal del bufet Crowe Legal i Tributari. Segons la seva anàlisi, aquesta és una oportunitat perquè el Tribunal Constitucional es pronunciï no només sobre la validesa formal de la mesura, és a dir, si els pressupostos poden modificar el règim de pagaments fraccionats, sinó també sobre el seu impacte de fons i si el pagament mínim és compatible amb el principi de capacitat econòmica.

De Juan, que assessora empreses afectades per aquest increment en les bestretes tributàries, sosté que «el pagament mínim altera la base imposable de l’impost de societats en ignorar certs ajustos fiscals, com l’exempció dels dividends percebuts de filials, cosa que pot generar distorsions en la tributació real de les companyies». A més, recalca que aquesta mesura obliga les empreses a avançar fons a Hisenda sense obtenir cap contraprestació, cosa que a la pràctica equival a atorgar a l’Estat un préstec sense cost.

Font: Expansión