El Tribunal Suprem (TS) ha suavitzat els requisits que l’Agència Tributària exigia per aplicar l’IVA reduït del 10% a les empreses que comprin edificis destinats a vivenda habitual. L’alt tribunal recorda que la finalitat de la norma que permet aquesta reducció és facilitar l’accés a l’habitatge per als ciutadans. En una sentència del 28 de gener passat, el Suprem estableix els criteris que ha de complir un edifici per ser considerat apte per a habitatge i, en conseqüència, beneficiar-se del tipus reduït de l’IVA en lloc del 21% general.

La decisió, redactada pel magistrat Isaac Merino Jara, fixa tres condicions per aplicar aquesta rebaixa fiscal. En primer lloc, l’immoble ha d’estar completament acabat, ja que altrament es considerarà encara com a sòl urbanitzable. En segon lloc, l‟operació gravada per l‟IVA ha d’implicar la compravenda del bé en si, és a dir, de l’habitatge o habitatges, i no consistir en una prestació de serveis. Finalment, el tercer requisit és que la destinació d’aquests habitatges sigui servir de casa per a una persona o família, funcionant com a llar o residència habitual.

Sobre aquest darrer punt, el Suprem aclareix que els edificis destinats a pisos turístics no es poden beneficiar de l’IVA reduït, ja que la seva finalitat no s’ajusta a l’objectiu de la norma, que és cobrir les necessitats d’habitatge habitual.

Fins ara, l’Agència Tributària exigia que els immobles adquirits per empreses comptessin amb cèdula d’habitabilitat o llicència administrativa d’ocupació per aplicar la reducció de l’IVA. Sense aquests documents, considerava que l’edifici no es podia destinar a habitatge.

Tot i això, el Suprem argumenta que la Llei de l’IVA, d’acord amb la normativa europea, té com a finalitat principal facilitar l’accés a l’habitatge. De fet, en el cas de vivendes de protecció oficial, el tipus impositiu encara és més reduït, del 4%. Segons el tribunal, no té sentit exigir llicències o autoritzacions administratives, ja que aquests tràmits depenen de cada comunitat autònoma, cosa que provocaria diferències en l’aplicació de l’impost segons el territori.

A més, el Suprem assenyala que l’article 91 de la Llei de l’IVA es refereix a «edificis o parts dels mateixos aptes per utilitzar-los com a habitatges», sense especificar una definició concreta del concepte d’habitatge. Per això, seguint la Llei General Tributària i el Codi Civil, s’ha d’interpretar el terme «habitatge» d’acord amb el significat habitual i jurídic, entenent-se com un espai destinat a ser residència habitual.

En conseqüència, el tribunal conclou que l’empresa que va interposar el recurs va pagar un IVA superior al que corresponia, ja que se li va aplicar el tipus general en lloc del reduït. Per evitar un enriquiment injust per part de l’Administració, l’Agència Tributària li haurà de reemborsar la diferència juntament amb els interessos corresponents.

Font: El Economista