1.- Introducció
Passa sovint que els ciutadans que són víctimes d’un accident de trànsit no saben què fer, o com actuar davant d’aquests accidents. Tot això, potser, motivat pels nervis, la inseguretat o el desconeixement sobre com respondre i com afrontar una cosa que pot ser la primera vegada que li passi a una persona.

Per això, se li presenten a la víctima i als familiars un món de dubtes sobre com actuar i on acudir en aquests casos. Però no només a ells mateixos, sinó també pot existir un cúmul de dubtes respecte al conductor causant de l’accident, que no sap després com actuar i quins passos ha de seguir a l’hora de poder afrontar el sinistre, i no només minorar els seus responsabilitats, sinó, també, ajudar la persona o persones que han estat lesionades per un accident ocorregut per la seva negligència.

I, en tercer lloc, en el paquet de situacions que poden passar podem trobar-nos amb ciutadans que no han intervingut en l’accident de trànsit, però que ho han presenciat i que el seu deure de solidaritat els porta a prestar l’ajuda possible per socórrer les víctimes de l’accident de trànsit i seguir una sèrie de pautes de conducta, que són recomanacions de la DGT per actuar de manera segura i positiva, evitant dur a terme actuacions que podrien, no només no ajudar les víctimes, sinó perjudicar-les.

Per això, resulta interessant conèixer la metodologia d’actuació que han de dur a terme, tant les víctimes dels accidents de trànsit, com els presumptes autors dels mateixos i terceres persones aliens a l’accident de trànsit en si que poden i han de prestar aquesta ajuda necessària per reduir les conseqüències del sinistre i ajudar en la mesura del possible coneixent les directrius que a aquest efecte fixa la Direcció General de Trànsit (DGT), i que a continuació desenvoluparem.

En aquests casos, si la víctima o perjudicats ho van ser al seu propi vehicle de motor, o bé conduït per qui va ser col·lisionat per tercer culpable autor de l’accident, el més ràpid és acudir a l’asseguradora del vehicle que va ser col·lisionat i el conductor del qual en un principi no és responsable del sinistre per traslladar el sinistre, sol·licitant, també, assistència jurídica, que estarà contractada, per efectuar la reclamació corresponent contra la companyia d’assegurances del conductor del vehicle contrari.

A aquest efecte, la DGT recorda que a la pòlissa d’assegurances figura entre les prestacions contractades la defensa jurídica en virtut de la qual és la companyia asseguradora qui s’encarrega de cobrir i afrontar la defensa dels interessos del seu assegurat, proporcionant els mitjans personals i materials necessaris: assignació d’advocat i procurador, cobertura de les despeses judicials, reclamació de les indemnitzacions. De vegades inclou límits en l’abonament dels honoraris dels professionals contractats.

Davant d’aquest mar de dubtes que poden tenir els ciutadans que resulten lesionats en un accident, és imprescindible acudir tant a la normativa del RDLeg 8/2004 com a la Llei de contracte d’assegurança i, per als que presencien un accident de trànsit que li és aliè, resulta important que davant d’aquestes situacions que són entenedores, la DGT estableixi protocols d’actuació senzills, tant en el cas de víctimes i perjudicats, com per als que presencien o pateixen accidents per saber com actuar en els primers moments, així com perquè es conegui l’iter que cal seguir en aquests casos. I això, tenint en compte que els canvis legislatius constants en aquesta matèria i la necessitat de seguir els passos i complir els terminis establerts a la llei pot crear, en alguns casos, desconcert, i importants dubtes als perjudicats per actuar correctament, encara que ho més aconsellable sempre és acudir als serveis d’un lletrat expert en dret de la circulació per evitar problemes i inconvenients derivats d’errors a l’hora d’actuar i complir els terminis establerts a la llei, així com pel que fa al protocol establert a aquest efecte per la DGT.

Cal tenir en compte que l’establiment d’una normativa concreta a l’article 7 RDLeg 8/2004 requereix d‟un compliment de terminis i d’actuacions que ha estat preestablert, precisament, per fixar unes coordenades d’actuació que han de complir per víctimes i perjudicats de un accident de trànsit, evitant, així, que els dubtes interpretatius sobre la regulació legal respecte als primers passos a seguir en un accident de trànsit comportin, després, problemes d’actuació quan es tracta de resoldre judicialment la reclamació econòmica realitzada per víctimes i perjudicats per un sinistre vial, ja que una mala praxi duta a terme per desconeixement exacte de la forma en què s’ha d’actuar pot comportar, després, una minoració del quantum indemnitzatori, o la manca de meritació dels interessos moratoris.

2.- Com actuar davant de la companyia d’assegurances per fer la reclamació inicial de l’art. 7 RDLeg 8/2004 el perjudicat?
És interessant destacar que víctimes i perjudicats d’un accident de trànsit han d’aconseguir els informes mèdics i les factures de danys que s’hagin derivat d’un accident de trànsit, així com totes les despeses mèdiques que s’hagin pogut tenir fins al moment de dur a terme reclamació. I això, amb la indicació del temps previsible dels que poden existir i del cost que pot portar amb si, a fi d’efectuar en la reclamació la menció relativa a les despeses mèdiques previsibles que poden existir fins a l’assenyalament del judici, a fi que l’asseguradora pugui realitzar la corresponent consignació que operi, fins i tot, a mode de pensió provisional, perquè, d’una banda, l’asseguradora tindrà cura de realitzar la consignació deguda de les sumes que estimi més aproximades a la suma final que es pugui fixar en sentència, ja que la meritació dels interessos de demora en el cas de condemna ho serà des de la data del sinistre exart. 20.6 de la Llei de contracte d’assegurança[1]. I l’estalvi dels interessos de demora ho serà respecte de la suma que s’ha consignat, però no respecte de la seva absència, llevat de provança que la suma consignada era la reclamada o la que era la procedent, i no una altra, al moment de dur a terme la consignació.

I, en qualsevol cas, l’art. 20.3 LCS assenyala que: S’entendrà que l’assegurador incorre en mora quan no n’hagi complert la prestació en el termini de tres mesos des de la producció del sinistre o no hagi procedit al pagament de l’import mínim del que pugui deure dins dels quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre.

Noteu també que l’art. 7.7 RDLeg 8/2004 assenyala que: En tot cas, l’assegurador haurà de refermar les responsabilitats civils i abonar les pensions que per l’autoritat judicial siguin exigides als presumptes responsables assegurats, d’acord amb allò establert als articles 764 i 765 de la Llei d’Enjudiciament Criminal[2].
El lletrat/ada de la víctima perjudicat podrà presentar escrit a l’òrgan judicial reclamant el pagament i la consignació de la quantitat que consideri oportuna com a pensió provisional sobre la base de l’article 765 LECRIM. I això, aportant la documentació oportuna que recolza, precisament, la quantitat que reclama, perquè el jutge d’instrucció requereixi a la companyia d’assegurances perquè efectuï el pagament periòdic de la pensió provisional per atendre les despeses mèdiques i de tota mena que pugui tenir la víctima perjudicat per l’accident de circulació, per la qual cosa és fonamental que el lletrat/da de la víctima perjudicat reclami davant del jutge, documentant la reclamació amb informes pericials de part, metges forenses, factures de despeses mèdiques, i informes mèdics , també, dels centres sanitaris on ha estat atès en aquest cas la víctima o perjudicat per l’accident de circulació, a fi que el jutge disposi de la informació més gran possible a l’hora de fixar el pagament de la pensió provisional fins al dia del judici per atendre aquestes necessitats bàsiques dels que han patit un accident de circulació i estan efectuant una reclamació davant de la companyia d’assegurances del conductor presumptament responsable del sinistre viària.

Per això, cal que l’asseguradora extremi l’obligació de consignar, i fent un esforç per intentar aproximar-se de la manera més propera possible al que serà objecte de condemna, si escau, perquè del que excedeixi meritarà interessos de demora exart . 20.4 LCS. Noteu que l’art.9, a) RDLeg 8/2004 assenyala que La manca de meritació d’interessos de demora es limitarà a la quantitat ofertada i satisfeta o consignada.

Pel que fa als passos bàsics a seguir pel perjudicat destaquem els següents, a saber:

1.- El dia de l’accident cal tenir en compte, sobretot, i si és possible, atenent a la gravetat d’emplenar el comunicat d’assegurança. Assenyala la DGT que cal emplenar el corresponent part Europeu d’Accidents o Declaració Amistosa d’accident (DAA), i enviar-lo a la companyia d’Assegurances. Cal indicar totes les dades dels vehicles i danys causats, tant a les persones com als vehicles implicats, així com les circumstàncies de l’accident.

Aquesta part agilitzarà els tràmits entre els implicats en un accident i les companyies dassegurances i facilita una solució ràpida i eficaç de la reparació i abonament dels danys materials, així com dels perjudicis de salut patits.

2.- La reclamació prèvia a l’asseguradora del considerat responsable del sinistre és el primer tràmit a dur a terme, i d’urgència per fer-ho tan aviat com pugui, però sempre abans del transcurs de l’any des del sinistre. Assenyala l’art. 7.1.2 RDLeg 8/2004 que El perjudicat o els seus hereus tindran acció directa per exigir a l’assegurador la satisfacció dels danys referits, que prescriurà pel transcurs d’un any

3.- Cal recordar que aquesta reclamació s’ha d’intentar fer de forma fefaent, que pot ser lliurant-la físicament amb còpia a l’asseguradora i segellada la presentació de la reclamació.

Sobre l’eficiència de la reclamació del perjudicat a l’asseguradora hi ha una doctrina rellevant sobre això i disparitat de criteris. Nosaltres ens hem decantat reiteradament de la necessitat de la fefaciència avui en la reclamació del perjudicat de larticle 7.2 RDLeg 8/2004. I això, perquè la llei nua en aquests casos conseqüències al moment en què es fa la reclamació, i, precisament, a la prova que aquesta s’ha realitzat a la companyia d’assegurances a fi, per exemple, de la meritació d’interessos de demora i dacreditar que lasseguradora tenia coneixement daquesta reclamació, sobretot, perquè lasseguradora mogui fitxa i efectuï loferta motivada en el termini de 3 mesos.

Noteu, per exemple, que assenyala l’art. 7.2 RDLeg 8/2004 que: En el termini de tres mesos des de la recepció de la reclamació del perjudicat, tant si es tracta de danys personals com en els béns, l’assegurador haurà de presentar una oferta motivada d’indemnització si entengués acreditada la responsabilitat i quantificat el dany, que compleixi els requisits de lapartat 3 daquest article.

4.- La fefaciència pot ser-ho al correu electrònic de l’asseguradora amb què prèviament hagi existit un contacte amb aquesta adreça de correu electrònic i quedi garantit amb aquests correus previs que aquesta és adreça de contacte de l’asseguradora.

5.- Es pot fer per via notarial també.

6.- Segons l’art. 7.1.4º RDLeg 8/2004, aquesta reclamació interromprà el còmput del termini de prescripció des del moment en què es presenti l’assegurador obligat a satisfer l’import dels danys patits al perjudicat. Aquesta interrupció es prolongarà fins a la notificació fefaent al perjudicat de loferta o resposta motivada definitiva.
Segons l’art. 7.5.4 RDLeg 8/2004, i atès que l’asseguradora podria demanar informes complementaris abans de formular la seva oferta motivada aquesta interrupció de la prescripció es reprendrà des que el perjudicat conegués el rebuig de sol·licitud per part de l’assegurador de demanar nous informes, una vegada que el perjudicat hagi contestat rebutjant loferta motivada.

7.-Segons l’art. 7.1.3 RDLeg 8/2004 la víctima o els perjudicats han de comunicar el sinistre a l’assegurador, demanant la indemnització que correspongui. Aquesta reclamació extrajudicial contindrà:

• La identificació
• Les dades rellevants de qui o els qui reclamin
• Una declaració sobre les circumstàncies del fet
• La identificació del vehicle i del conductor que haguessin intervingut en la producció del mateix de ser conegudes
• Quanta informació mèdica assistencial o pericial o de qualsevol altre tipus tinguin en el seu poder que permeti la quantificació del dany

8.- Les víctimes o perjudicats podran encarregar els informes pericials (art. 7.5.2 RDLeg 8/2004) que estimin per convenient per aportar-los a l’asseguradora amb aquesta inicial reclamació del perjudicat a fi que el traslladin als serveis mèdics que van a recomanar a l’asseguradora el contingut de l’oferta motivada que aquesta ha de fer al perjudicat, ja que l’asseguradora pot citar les víctimes perquè siguin reconeguts pels serveis mèdics per poder fer l’oferta motivada l’asseguradora.

9.- Per això (art. 7.2.2 RDLeg 8/2004) l’assegurador, a costa seva, podrà sol·licitar prèviament els informes pericials privats que consideri pertinents, que haurà d’efectuar per serveis propis o concertats, si considera que la documentació aportada per el lesionat és insuficient per a la quantificació del dany. Per això, demanarà als seus serveis mèdics que elaborin aquest informe després d’haver vist aquests les víctimes.

10.- Segons l’art. 7.2 RDLeg 8/2004, En el termini de tres mesos des de la recepció de la reclamació del perjudicat, tant si es tracta de danys personals com en els béns, l’assegurador haurà de presentar una oferta motivada d’indemnització si entengués acreditada la responsabilitat i quantificat el dany , que compleixi els requisits de lapartat 3 daquest article. En cas contrari, o si la reclamació hagués estat rebutjada, donarà una resposta motivada que compleixi els requisits de lapartat 4 daquest article

11.- Segons l’art. 7.5 RDLeg 8/2004, les víctimes o perjudicats poden estar disconformes amb allò que li proposa l’asseguradora. Davant d’això, el que poden fer en cas de disconformitat del perjudicat amb l’oferta motivada, i juntament amb l’asseguradora és, de comú acord ia costa de l’assegurador, podran demanar informes pericials complementaris, fins i tot a l’Institut de Medicina Legal sempre que no hi hagués intervingut prèviament.
Aquest informe pericial emès per metge especialista en dany corporal pot servir per apropar postures entre les parts.

12.- Assenyala l’art. 7.5.2 RDLeg 8/2004 que “Aquesta mateixa sol·licitud a l’Institut de Medicina Legal podrà realitzar-la el lesionat encara que no tingui l’acord de l’asseguradora, i amb càrrec a aquesta. L’Institut de Medicina Legal que hagi de fer l’informe sol·licitarà a l’asseguradora que aporti els mitjans de prova de què disposi, lliurant còpia de l’informe pericial que emeti les parts”.

Amb això, aquesta petició es podria dur a terme per les víctimes i perjudicats a l’IML de la província amb escrit aportat donant-li les dades del sinistre i de l’asseguradora del vehicle contra qui es vol dirigir la reclamació. Alhora que se sol·licita a l’IML, l’informe es presentarà còpia d’aquest escrit a l’asseguradora a qui es pretén fer la reclamació, fins i tot abans de presentar aquest escrit exart. 7.2 RDLeg 8/2004, perquè conegui aquesta circumstància, atès que haurà de pagar aquest informe la mateixa asseguradora.

13.- Què cal fer una vegada que el perjudicat ha rebutjat l’oferta motivada presentada per l’asseguradora?

Segons l’art. 7.8 RDLeg 8/2004 “Un cop presentada l’oferta o la resposta motivada, en cas de disconformitat i fora de perill del dret previst a l’apartat 5 d’aquest precepte, o transcorregut el termini per a la seva emissió, el perjudicat podrà bé acudir al procediment de mediació previst a l’article 14 per intentar solucionar la controvèrsia, o bé acudir a la via jurisdiccional oportuna per a la reclamació dels danys i perjudicis corresponents”.

Això vol dir que el perjudicat podria pactar amb l’asseguradora acudir a un mediador professional dels inscrits al registre de mediadors del Ministeri de Justícia, a aquest efecte, hi ha lletrats experts en dret de la circulació que han fet el curs de 100 hores i disposen del títol de mediadors que podrien exercir de mediadors en aquest conflicte.

La mediació es pagaria per meitats per víctimes i perjudicats i asseguradora, sense que linforme emès pel mediador sigui vinculant.

3.- Protocol dactuació recomanat per la DGT davant un sinistre vial
Noteu que la necessitat d’intervenció dels ciutadans davant d’un accident de trànsit ho pot ser com a víctima o perjudicat, o bé com a causant de l’accident que ha d’adoptar unes mesures inicials d’actuació, així com un tercer aliè a l’accident que també té el deure de col·laborar en un sinistre vial.

1. LA VÍCTIMA O PERJUDICAT D’UN ACCIDENT DE TRÀNSIT HA D’ACTUAR PER LA VIA DE L’ART. 7 RDLeg 8/2004 COM JA S’HA EXPLICAT.
2. ELS POSSIBLES AUTORS D’UN ACCIDENT DE TRÀNSIT HAN D’ACTUAR SEGÜENT EL SISTEMA SEGÜENT:

Han d’evitar fugir del lloc on ha passat l’accident.

Recordem que el delicte de fuga es va incloure al CP per la Llei Orgànica 2/2019, d’1 de març, i va ser modificat per la Llei Orgànica 11/2022, de 13 de setembre, ja que el legislador de l’any 2019 no es va donar compte que en els casos que la imprudència fos greu i el conductor es donés a la fugida del lloc del sinistre no hi havia delicte de fuga, en haver circumscrit l’accident previ només quan concorria imprudència menys greu.

Després de la LO 11/2022, la redacció de l’art. 382 bis CP queda com segueix.

1. El conductor d’un vehicle de motor o d’un ciclomotor que, fora dels casos que preveu l’article 195, voluntàriament i sense que hi concorri risc propi o de tercers, abandoni el lloc dels fets després de causar un accident en què morin una o diverses persones o en què se’ls causi alguna de les lesions a què es refereixen els articles 147.1, 149 i 150, serà castigat com a autor d’un delicte d’abandó del lloc de l’accident.
2. Els fets que preveu aquest article que tinguin l’origen en una acció imprudent del conductor seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a quatre anys i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors d’un a quatre anys.
3. Si l’origen dels fets que donen lloc a l’abandonament fos fortuït, li correspondrà una pena de tres a sis mesos de presó i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors de sis mesos a dos anys.

Amb això, els pressupostos són:

• Accident de trànsit en què un conductor tingui un accident en què intervingui.
• Abandoneu el lloc dels fets després de causar un accident
• Que de l’accident morin una o diverses persones o en què se’ls causés alguna de les lesions a què es refereixen els articles 147.1, 149 i 150.
• La imprudència comesa pel conductor pot ser greu, menys greu o lleu. Amb això, una fugida del lloc de l’accident concorrent qualsevol mena d’imprudència, inclosa la lleu, dóna lloc al delicte de fugida de l’art. 382 bis CP. Cal tenir en compte que una cosa és que la imprudència lleu estigui exclosa de la responsabilitat penal, i cal derivar-la a la via civil la seva reclamació i una altra que en cas que la imprudència sigui lleu en un accident de trànsit en què hi hagi intervingut un conductor, la fugida del lloc dóna lloc al delicte de l’article 382 bis del Codi Penal.
• Si l’origen dels fets que donen lloc a l’abandonament fos fortuït i no ha intervingut culpa del conductor, per exemple, que un vianant s’introdueixi per lloc inadequat i es tracti de culpa exclusiva de la víctima, també hi haurà delicte de fuga , encara que la culpa no la tingui el conductor que es dóna a la fugida, sinó el vianant.

Així:

• Fugida amb imprudència del conductor: pena de presó de sis mesos a quatre anys i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors d’un a quatre anys.
• Fugida sense culpa del conductor, sinó del vianant o d’un altre conductor o accident fortuït: pena de tres a sis mesos de presó i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors de sis mesos a dos anys.

Comunicar immediatament a la vostra companyia d’assegurances l’existència del sinistre.

Recordem que l’art. 16 de la Llei de contracte d’assegurança assenyala que:

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat o el beneficiari han de comunicar a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre dins el termini màxim de set dies si s’ha conegut, llevat que s’hagi fixat a la pòlissa un termini més ampli. En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i els perjudicis causats per la falta de declaració.

Aquest efecte no es produirà si es prova que l‟assegurador ha tingut coneixement del sinistre per un altre mitjà.

A més, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat ha de donar a l’assegurador tota mena d’informacions sobre les circumstàncies i les conseqüències del sinistre. En cas de violació d’aquest deure, la pèrdua del dret a la indemnització només es produirà en cas que hagi concorregut dol o culpa greu.

Aquesta actuació de posada en coneixement de la companyia d‟assegurances de l‟existència del sinistre és fonamental en l’assegurat, ja que la companyia d‟assegurances té el deure d’actuar i posar la màxima diligència per valorar i avaluar quin és el resultat lesional causat pel seu assegurat, a fi de poder procedir a la consideració de les quantitats correctes que suposin l’evitació de la meritació d’interessos de demora, i, sobretot, per auxiliar les víctimes i perjudicats per l’accident de trànsit causat pel seu assegurat, per la qual cosa la legislació i la jurisprudència advoquen per una recerca adequada de l’asseguradora d’actuar amb la màxima diligència per minorar les conseqüències lesives del sinistre, i, sobretot, per ajudar les víctimes i perjudicats per l’il·lícit penal comès, si escau, per el mateix assegurat de la mateixa.

Traslladar a la seva asseguradora les dades de les possibles víctimes i perjudicats que hagin resultat del sinistre.

Noteu que l’art. 7.2.5 RDLeg 8/2004 assenyala que l’assegurador haurà d’observar des del moment que conegui, per qualsevol mitjà, l’existència del sinistre, una conducta diligent en la quantificació del dany i la liquidació de la indemnització.

Amb això, a l’asseguradora podrien atribuir-lo en un procediment judicial on es discuteix la meritació d’interessos de demora que la seva conducta va ser contrària a facilitar la recerca de quin ha estat el resultat lesional de víctimes i perjudicats, i per això la seva actitud no podrà ésser ni obstruccionista ni passiva a l’hora de conèixer quina ha de ser la seva obligació consignativa sobre el resultat lesional. En qualsevol cas, la passivitat comportarà la meritació d’interessos de demora exart. 20.4 de la Llei de contracte dassegurança, que faran molt més onerós el cost que li suposarà les resultes econòmiques de laccident de trànsit.

4.- Qui presencia un accident de trànsi ha d’ajudar.
La infracció del deure de socors que constitueix l’omissió del deure de socors se sanciona a l’art. 195 CP, al tenor del qual:

1. El qui no socorri una persona que estigui desemparada i en perill manifest i greu, quan ho pugui fer sense risc propi ni de tercers, és castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos.
2. En les mateixes penes incorre el qui, impedit de prestar socors, no demani amb urgència auxili aliè.

El protocol d’actuació que recomana la DGT és el que s’exposa a continuació. Hem de fer notar que l’incompliment del protocol que ha establert la DGT que ha de posar en marxa per part de tot ciutadà que presenciï un accident de trànsit amb què hagi intervingut i no pateixi cap mena de lesió, i pugui prestar ajuda, no donaria lloc a una activitat delictiva si l’auxili prestat no compleix de manera exhaustiva tots els requisits que recomana la DGT per a aquest tipus de casos, i que tot seguit se citen.

Amb això, no es pot traslladar al punt de vista punitiu l’incompliment dels pressupostos que fixa la DGT al protocol, sinó que la il·licitud penal, bé per delicte de fuga que consisteix a marxar literalment del lloc del sinistre, o bé per la infracció del deure de socors per omissió quan el conductor no hi ha intervingut, donaria lloc directament a la il·licitud per marxar del lloc directament, però no per no seguir exactament aquestes recomanacions, ja que això no dóna lloc a il·licitud, ja que són només això, recomanacions.

La il·licitud penal per l’omissió del deure d’auxili, si és el cas, o amb el delicte de fuga en el cas de conductors es dóna, precisament, per la passivitat i per la fugida del lloc sense prestar l’auxili que ho podien haver fet sense risc per a la seva persona per prestar aquest ajut des del punt de vista de la solidaritat humana en aquests casos a què al·ludeix l’Exposició de motius de la Llei Orgànica 2/2019, d’1 de març, que va introduir aquest delicte de l’art. 382 bis al CP.

Protocol a seguir en el cas de presenciar un accident de trànsit o concórrer-hi podent ajudar en no resultar-hi lesionat.

Assenyala, per això, la DGT el protocol que s’ha d’actuar en aquests casos d’accidents de trànsit presencials per qui no hi ha intervingut, o ho han fet, però estan en condicions de prestar ajuda, i que se centra en la trilogia de PROTEGIR, ALERTAR I SOCORRER, assenyalant en la mateixa que:

“La conducta PAS (Protegir, Alertar, Socórrer) està reconeguda i establerta a nivell internacional per a qualsevol actuació inicial davant d’una emergència. Es defineix com les primeres actuacions que tindran com a objectiu primer la protecció a l’escenari, posteriorment alertar els serveis d’emergència i, només després d’això i tenim els coneixements adequats, centrarem la nostra atenció a socórrer el/s ferit/s.”

Desglossa la DGT aquestes tres conductes dels ciutadans que es troben amb un accident sota les actuacions següents:

a.- PROTEGIR
El primer i més important és protegir-te tant a tu com a les víctimes:

Estaciona el teu vehicle en un lloc segur, si fos possible abans de l’accident i fora de la calçada on no destorbi ni produeixi nous accidents de trànsit.

Apaga el vehicle, llença el fre de mà i col·loca els llums d’emergències.

Abans de sortir del vehicle col·loqueu l’armilla reflectora.

Agafa els triangles de senyalització i senyalitzar laccident de trànsit; si és de doble sentit a 50 metres en tots dos sentits i si és d’un, com les autovies, el primer a 50 metres i l’altre si cal a 150 metres mínim.

Treu les claus de contacte del cotxe accidentat i tira el fre de mà, si les circumstàncies ho fessin possible.

Evitar possibles focus d’ignició, per exemple, que es fumi a prop del lloc de l’accident.

No modifiqueu l’estat dels vehicles o de les víctimes, almenys que això suposi un perill per a la circulació o per a les mateixes víctimes.

b.- ALERTAR, AVISAR
Hem de ser conscients de la importància que tenim en ser el primer testimoni, com a element indispensable per activar de manera eficient els serveis d’emergència. A nivell europeu està establert com a número de telèfon d’emergències el 112. És molt important donar l’avís de forma correcta i amb la màxima informació possible del lloc de l’incident.

Cal ser breu i concís a l’hora de transmetre les dades. En determinades ocasions per la magnitud de l’accident es pot donar el cas que les línies estiguin sobrecarregades. En aquest cas, trucarem als telèfons alternatius.

c.- SOCÓRRER
Per socórrer no n’hi ha prou només amb ser solidari i tenir bona voluntat, sinó que cal conèixer i aplicar una sèrie de coneixements, tècniques i aptituds. Per això, una actuació precipitada o desconeixent les tècniques adequades, podria agreujar l’estat de les víctimes i provocar seqüeles irrecuperables. Si no se sap què fer, no fer res.

Abans de realitzar qualsevol maniobra de rescat a l’escenari de l’accident, es considera necessari fer una valoració de la seguretat pròpia i dels accidentats. Així evitaríem ser el rescatador rescatat.

1. Només socórrer si tens coneixements bàsics de primers auxilis.
2. En cas de ser un motorista l’accidentat, no treguis el casc.
3. No rescatis persones de vehicles inestables.
4. Si alguna víctima ho necessita, realitza obertura de la via aèria.
5. Comprimeix les ferides sagnants.
6. No mobilitzis la víctima si no se’n té coneixement, llevat de situacions de risc per incendi o explosió imminent.
7. Afluixa les peces que estrenyin les víctimes.
8. Protegeix les víctimes del fred o de la calor.
9. No donis a les víctimes res de beure ni menjar.

Una altra pregunta que sol sorgir sempre en aquests casos és la relativa que quan un ciutadà truca als números de telèfon que la publicitat ens anuncia als que hem de contactar quan estem davant d’un accident de trànsit, quin és el tipus d’informació que he de facilitar per ajudar a l’agilitat i eficàcia del servei que es prestarà per part dels agents policials i serveis sanitaris que acudiran al lloc de l’accident?

Noti’s que qui truca al 112 és el ciutadà que ha presenciat l’accident i el que, en primer lloc, està en condicions de donar celeritat a la comunicació perquè puguin comparèixer com més aviat millor els serveis sanitaris i policials que poden evitar en molts casos una mort si s’actua amb diligència i agilitat.

Per això, i davant la pregunta Quina informació he de donar si truco al 112?, la DGT recomana les dades següents:

• Localització de l’accident (carrer, número, punt quilomètric, localitat, si és una via de doble sentit cal informar de la direcció on es troba el problema…).
• Característiques i nombre dels vehicles implicats.
• Nombre de ferits i tota aquella informació que puguem aportar sobre ells.
• Característiques especials de l’accident (hi ha persones atrapades, hi ha perill de caiguda del vehicle, hi ha implicat un vehicle que transporta mercaderies perilloses, el vehicle ha caigut a l’aigua, etc.).
• És convenient deixar un número de telèfon de contacte.
• Qualsevol altra informació que sigui important per als equips d’emergència.

Cal tenir en compte que les víctimes de qualsevol fet han de tenir el suport de l’Administració pública, però també la solidaritat de tots els ciutadans que han de contemplar el patiment que les víctimes i perjudicats per un fet delictiu estan patint, i que ho continuaran patint, a mesura que passin els dies, sobretot si comproven que ningú els presta l’ajuda necessària que necessiten.

Quan una persona es troba per primera vegada davant de la circumstància de ser víctima, o perjudicat, per un fet delictiu no és possible admetre que es trobe en la més absoluta de les soledats i que la manca d’ajuda institucional i dels ciutadans sigui el primer que presenciarà, cosa que afegirà més patiment al propi que ja ha tingut pel fet delictiu.

Els accidents de trànsit se succeeixen amb molta freqüència cada dia i hi poden haver casos molt greus, atesa la situació lesional de les víctimes i perjudicats, per la qual cosa es necessita una autèntica protocol·lització d’actuacions, i que s’ofereixi claredat i agilitat en la tramitació d’aquests procediments, tant per via judicial, com per les asseguradores perquè el patiment de les víctimes i perjudicats sigui el menor possible quan vegin ateses de forma correcta i eficient les reclamacions que necessiten dur a terme per fer menys dolorós el dany que han patit.

Aquest article ha estat publicat a la “Revista Dret de la Circulació”, el juny de 2024.

Notes
[1] 6a) Serà terme inicial del còmput d’aquests interessos la data del sinistre.[2]Article 765 LECRIM.
1. En els processos relatius a fets derivats de l’ús i la circulació de vehicles de motor el jutge o el tribunal pot assenyalar i ordenar el pagament de la pensió provisional que, segons les circumstàncies, consideri necessària en quantia i durada per atendre la víctima i les persones que estiguessin a càrrec seu. El pagament de la pensió es farà anticipadament en les dates que discrecionalment assenyali el Jutge o Tribunal, a càrrec de l’assegurador, si n’hi hagués, i fins al límit de l’assegurança obligatòria, o bé amb càrrec a la fiança o al Consorci de Compensació d’Assegurances, en els supòsits de responsabilitat civil d’aquest, d’acord amb les disposicions que li són pròpies. La mateixa mesura es pot acordar quan la responsabilitat civil derivada del fet estigui garantida amb qualsevol assegurança obligatòria. Tot allò relacionat amb aquesta mesura s’actuarà en peça separada. La interposició de recursos no suspèn l’obligació de pagament de la pensió.