L’Agència Tributària impulsa el control de les persones físiques amb signes externs de riquesa «en clara discrepància» amb la seva renda i patrimoni declarats, alhora que posa el focus en la regularització de les rendes o els guanys derivats d’immobles i en les «infrarretencions» en les rendes d’artistes i esportistes no residents.

Aquestes són algunes de les línies d’actuació destacades que figuren en les directrius generals del Pla de Control Tributari, publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

En l’apartat d’investigació i control del frau, es pretén, entre altres accions, intensificar la vigilància sobre operacions que puguin amagar grans alteracions patrimonials, l’ús fraudulent d’avantatges fiscals dissenyats per preservar la neutralitat de les reestructuracions empresarials i l’ocultació dels beneficiaris reals d’operacions econòmiques significatives.

Dins d’aquest enfocament, l’àrea d’Inspecció de l’Agència Tributària inclou una línia específica d’actuació per a aquells contribuents, persones físiques que, a diferència dels patrimonis rellevants més convencionals, mantenen una forta asimetria entre el nivell de vida real i el que figura en les declaracions tributàries.

Es tracta de supòsits molt específics, en què el contribuent manté un nivell de vida que no es correspon en absolut amb les rendes declarades o el patrimoni conegut. Per fer-ho, aquestes persones recorren a l’ús abusiu de societats instrumentals per desviar-hi despeses personals, situar-hi actius per al seu ús personal, simular arrendaments de béns i serveis, o encobrir rendes mitjançant préstecs ficticis.

En aquests casos, el control de l’Agència Tributària se centrarà, entre altres aspectes, en l’anàlisi de les estructures creades, amb l’objectiu d’atribuir a les persones físiques com a rendes l’import de totes les despeses i inversions que, tot i ser per al seu gaudi exclusiu, s’estiguin declarant com a despeses deduïbles o inversions de les estructures que han creat amb finalitats fraudulentes.

Factures falses i ús d’efectiu
Igualment, s’intensificarà el control sobre determinats col·lectius, com ara els empresaris o professionals sense ingressos mitjançant targetes quan els pagaments per aquesta via siguin habituals en el seu sector, o sobre aquells que simulin una activitat econòmica i emetin factures irregulars, així com, especialment, sobre els receptors d’aquestes factures, que obtenen devolucions indegudes de l’IVA i generen despeses fictícies.

També s’analitzarà el paper dels inversors que participin en estructures associatives de finançament, com les agrupacions d’interès econòmic, que canalitzen beneficis fiscals. A més, en l’àmbit dels no residents s’impulsarà la regularització de les rendes o els guanys derivats d’immobles i les infrarretencions en les rendes d’artistes i esportistes.

Control dels terminals de venda i les criptomonedes
L’Agència Tributària mantindrà també la seva presència en sectors amb un alt risc d’existència d’economia submergida. De la mateixa manera, els plans sectorials de visites posaran l’èmfasi en el control dels terminals de punt de venda (TPV) i altres sistemes de facturació al públic, informant de la pròxima entrada en vigor de les noves obligacions relatives als sistemes informàtics de facturació per evitar l’ús del «programari de doble ús».

Al mateix temps, s’impulsaran actuacions de control sobre contribuents que hagin operat amb monedes virtuals sense declarar les rendes o els guanys derivats de la seva tinença i transmissió.

Comerç electrònic, sistemes de pagament virtual i lloguer turístic
En l’àmbit del comerç electrònic a través de plataformes, aquest any ja es podrà aprofitar per dur a terme actuacions de control la nova informació sobre pagaments transfronterers i la informació duanera vinculada al règim de finestreta única per detectar infradeclaracions d’IVA.

També s’impulsarà, a partir de l’intercanvi d’informació internacional DAC7, la identificació dels propietaris i intermediaris en el mercat del lloguer turístic.

Juntament amb l’economia de les plataformes, el creixement de l’activitat dels anomenats «neobancs» també suposa un repte per al control fiscal. Aquest fenomen comportarà una intensificació dels controls fiscals per evitar que els mitjans de pagament alternatius es converteixin en una via d’elusió o frau, però també s’analitzarà des de l’òptica de la investigació del blanqueig de capitals per part d’organitzacions criminals.

IA per a l’assistència al contribuent i nou servei «Renda Directa»
Al seu torn, l’Agència Tributària iniciarà aquest any l’estudi d’una sèrie de projectes per utilitzar la intel·ligència artificial (IA) amb l’objectiu de reforçar l’eficiència de les seves actuacions, especialment en el cas de l’assistència al contribuent.

En aquest sentit, s’han projectat una sèrie de millores, com ara la implantació de la cita telefònica en el mateix dia com a opció intermèdia entre l’atenció immediata i la cita per a l’endemà, o, aquest any, la creació de la nova modalitat denominada «Renda Directa» per presentar declaracions senzilles de l’IRPF per part de determinats contribuents en la pròxima Campanya de la Renda.

Simplificació de documents i pagament mitjançant Bizum
Al seu torn, el 2025 es va posar en marxa una segona fase de simplificació del llenguatge administratiu que afecta més de 4,1 milions de documents l’any, entre altres matèries en l’àmbit de la comprovació de l’IVA i l’Impost de Societats, les sancions de l’IRPF i altres tràmits de les àrees de Recaptació i Duanes.

També es treballarà en la conversió de l’«Informador censal» en un «Assistent virtual de censos» i en la posada en marxa de «Censos Web», un servei que facilitarà al contribuent l’alta d’activitats i el compliment assistit de la resta d’obligacions censals.

Aquest any, a més, s’admetrà progressivament el pagament mitjançant Bizum, fins i tot en contextos d’assistència telefònica i presencial, i s’ampliaran les possibilitats de pagament amb targeta de crèdit o dèbit en condicions de comerç electrònic segur, permetent de manera generalitzada l’ingrés amb aquest tipus de sistemes.

Entre les novetats previstes en matèria de prevenció del frau destaca l’augment dels supòsits en què es posarà a disposició del contribuent de l’IRPF la possibilitat d’autocorregir possibles errors o omissions mitjançant una declaració complementària prèviament calculada per l’Agència, o l’avançament al mes d’abril de les comunicacions que es venen fent als potencials no declarants de l’IRPF que estan obligats a presentar la declaració.

Control recaptatori
En l’àmbit recaptatori, s’anticiparà el control i es farà un seguiment preventiu del risc de cobrament associat a delictes fiscals i de contraban per ocultació de béns o rendes. També s’actualitzaran els procediments d’embargament per establir unes regles de periodicitat i tramitació més àgils i adequades a la immediatesa que requereixen aquests procediments.

A més, a partir de la posada en marxa de l’Equip Nacional de Procediments Concursals, s’impulsarà la gestió del cobrament en aquest àmbit i la detecció de concursos fraudulents.

De la mateixa manera, es farà una anàlisi dels deutors amb especial atenció als buidatges patrimonials destinats a aparentar insolvències, a la utilització de «societats refugi», a l’existència de vincles a l’exterior o a la construcció d’entramats de societats sota un control únic per a la prestació de serveis ficticis per part d’altres entitats del mateix grup.