És vàlida la notificació realitzada per burofax que no és lliurada al destinatari, al qual es deixa un avís i que malgrat això, decideix no recollir-la a l’oficina de Correus.

La SAP de Jerez de la Frontera de 15-7-2024, ponent Sr. Blas Rafael Lope Vega confirma la sentència d’instància en un assumpte on es discuteix la validesa d’una notificació realitzada per burofax.

Els arrendadors van remetre a l’arrendatari un burofax mitjançant el qual feien saber que desitjaven extingir l’arrendament i van sol·licitar el lliurament de claus.

El justificant de Correus acredita que el burofax es va remetre el 21-10-2021 i que el resultat va ser:

• No lliurat, deixat avís.
• Finalment no lliurat per sobrant (no retirat a oficina).

La remissió del burofax es va fer a l’habitatge arrendat i per això la comunicació ha de produir l’efecte pretès pels qui la van remetre, ja que l’únic motiu pel qual l’arrendatari no va conèixer el contingut de la carta va ser que no va anar a recollir-lo.

Es considera aplicable el que disposa l’article 7 del codi civil en relació amb la mala fe i l’abús de dret, de manera que en haver-se negat l’arrendatari a rebre la comunicació cal considerar extingit el contracte d’arrendament i condemnar el demandat a abandonar l’habitatge objecte del mateix.

En aquest sentit la SAP de 27-6-2023, secció 21a de l’AP de Madrid:

«… la doctrina dels Tribunals aplica una interpretació flexible de la condició receptiva de tota comunicació o notificació exigida legalment, de manera que s’entén que la notificació no ha de ser formalista ni sacramental, considerant complert el requisit de la notificació quan la seva no recepció és imputable al seu destinatari que es mostra negligent amb vista a assabentar-se del que l’afectava o quan la comunicació ha arribat a l’òrbita de decisió del seu destinatari, de manera que quan es remet un burofax per notificar o comunicar determinada voluntat, decisió o situació i no es pot lliurar al seu destinatari, deixant-li avís, sense que aquell retiri l’avís del burofax, cal estimar complert el requisit de la notificació o comunicació.

El Tribunal Suprem sostenia el mateix criteri del principi d’autoresponsabilitat o de raonable possibilitat de coneixement, de manera que s’ha de considerar rebuda la comunicació en el supòsit de manca de recepció del document que així la contingui, quan no era a la potestat del remitent i sí del destinatari aconseguir o obtenir el seu coneixement, o quan el destinatari no pot ignorar la comunicació sense faltar a la bona fe per haver arribat al seu cercle dinterès, podent citar en aquest sentit les sentències del TS de 22-12-1992 i 17-09-2010…”.

Clicant aquí podreu accedir a la resolució

Ramon Arnó Torrades
CEO de La Família Digital