La retribució durant el període en què es gaudeixen les vacances ha de ser similar a la que es percebria si es prestessin serveis efectius. Per això, l’AN no considera contrària a dret la pràctica empresarial consistent a retribuir les vacances d’acord amb la jornada inicialment pactada en el contracte quan es gaudeixen en períodes en què no està vigent l’ampliació de jornada per necessitats del servei.

La representació sindical presenta una demanda de conflicte col·lectiu contra la pràctica de l’empresa de contact center de retribuir les vacances dels treballadors a temps parcial que amplien la jornada en determinats períodes de l’any per necessitats del servei de la manera següent:

• si el període de vacances coincideix amb períodes de jornada ampliada, la retribució es calcula d’acord amb aquesta ampliació de jornada;

• si el període de vacances coincideix amb períodes en què no hi ha ampliació de jornada, la retribució de les vacances es calcula en funció de les hores contractades al contracte de treball, sense tenir en compte les ampliacions de jornada que s’hagin produït al llarg de l’any.

La pretensió de la representació sindical és que es reconegui el dret dels treballadors que s’incloguin en tot cas, en la retribució de les vacances, les ampliacions de jornada que es realitzen durant tot l’any.

Per resoldre el conflicte cal determinar quin és el mòdul temporal que ha de fixar la retribució normal que, d’acord amb la doctrina jurisprudencial, ha d’integrar la retribució de les vacances.

Per a l’AN, en la seva sentència de 30 de maig de 2018, la finalitat del concepte «retribució normal o mitjana» és garantir que el treballador pugui exercir el seu dret al descans durant el període de vacances de manera que la possibilitat de renunciar totalment o parcialment al període de descans no li resulti econòmicament atractiva. Això implica que la retribució durant el període en què es gaudeixen les vacances ha de ser similar a la que es percebria si es prestessin serveis efectius. Partint d’aquest raonament, l’AN considera que no és contrària a dret la pràctica empresarial segons la qual durant el període de vacances la retribució es calcula en funció de la jornada vigent en el moment del gaudi, ja que el treballador té garantit durant les seves vacances el salari que hauria percebut si estigués treballant. A més, l’AN no aprecia en l’empresa un ús fraudulent de les ampliacions de jornada per reduir la retribució del període de vacances.

En virtut d’aquestes consideracions, l’AN desestima la demanda.