La Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) ha advertit que els canvis normatius i les successives pujades del salari mínim interprofessional (SMI) han incidit negativament en sectors econòmics com l’agrari i el servei domèstic, que el 2025 van perdre 19.167 i 10.966 afiliats, respectivament.

La patronal espanyola ha alertat, a més, que les petites empreses, que constitueixen el nucli del teixit empresarial, tenen cada cop més dificultats per l’augment de costos i la manca de seguretat jurídica, mentre que les grans empreses estan compensant la pèrdua d’ocupació a les microempreses, la participació de les quals ha caigut del 21,61% el 2019 al 18,29% el novembre de 2025, última dada disponible.

Així, l’organització empresarial considera “imprescindible” promoure la contenció de càrregues impositives i de costos laborals, sobretot perquè les dades d’atur i afiliació del mes de desembre mostren una desacceleració de l’ocupació respecte d’exercicis anteriors.

En concret, la CEOE ha recordat que, abans de la pandèmia, en el període 2014-2019, l’afiliació va créixer al desembre una mitjana de 64.323 persones i l’atur va disminuir en 58.991 desocupats, amb millors resultats que els obtinguts el 2025.

La patronal aposta també per impulsar la negociació col·lectiva perquè sigui el pilar de les relacions laborals i una eina de flexibilitat i adaptabilitat dels treballadors i de la gestió empresarial.

Així mateix, i després de recordar que Espanya manté una taxa d’atur molt superior a la mitjana europea i alhora un volum elevat de vacants sense cobrir, la CEOE demana reforçar la formació i l’orientació professional i la retenció i atracció del talent nacional i internacional.

A més, la patronal crida l’atenció sobre la “preocupant caiguda” de la productivitat per persona ocupada, que al tercer trimestre de 2025 va ser inferior en un 3,6% a la de finals de 2019. Alhora, adverteix que la productivitat per hora treballada, tot i amb registres lleugerament millors, només va créixer un 0,9% en els tres primers trimestres de 2025 respecte del mateix període de 2024.

“Aquest deteriorament es vincula a la reducció de la jornada mitjana efectiva, que per als assalariats del sector privat es va situar en 30,9 hores setmanals, segons l’EPA, dada extraordinàriament preocupant deguda principalment a l’increment sostingut dels processos d’incapacitat temporal per contingències comunes i a la regulació deficient en matèria de permisos, que lluny de complir la seva finalitat protectora està propiciant distorsions i inseguretat jurídica”, denuncien els empresaris.

Pel costat positiu, l’organització que presideix Antonio Garamendi ha subratllat la consolidació de l’estabilitat laboral gràcies a la reforma laboral de 2021, amb nou de cada deu afiliats indefinits, en contrast amb l’elevada temporalitat del sector públic.