El TC declara que, en cas d’assetjament laboral, el treballador només ha d’aportar indicis raonables de la vulneració dels seus drets fonamentals, i correspon a l’ocupador desvirtuar aquests indicis mitjançant proves que justifiquin que la seva actuació no va tenir una intenció vexatòria ni d’assetjament.

Assenyala la Sala que, en situacions d’assetjament laboral, el treballador només necessita aportar indicis raonables de la vulneració dels seus drets fonamentals. Un cop presentats aquests indicis, correspon a l’ocupador desvirtuar-los amb proves que justifiquin que la seva conducta no va tenir intenció vexatòria ni d’assetjament.

En el cas en qüestió, el Tribunal Constitucional conclou que l’agent és víctima d’assetjament laboral, fet que vulnera el seu dret a la integritat física i moral. Les conductes que pateix són reiterades i sistemàtiques, generen un greu impacte en la seva salut física i mental, i tenen un caràcter vexatori, evidenciat per insults, la retirada de la seva arma reglamentària i la publicació de dades privades.

L’agent aporta proves suficients, com ara testimonis, informes mèdics, la coincidència temporal entre les conductes d’assetjament i la denúncia d’irregularitats, així com antecedents de condemnes a l’Ajuntament per assetjament laboral a la Policia Local.

L’Ajuntament, per la seva banda, no aconsegueix justificar les seves actuacions ni desvirtuar els indicis d’assetjament. A més, incompleix la seva obligació de protecció en no activar els protocols de prevenció ni investigar les denúncies d’assetjament, i participa activament en algunes de les conductes hostils.

L’assetjament patit és també una represàlia per haver denunciat irregularitats administratives al lloc de treball, cosa que vulnera la garantia d’indemnitat que protegeix els treballadors davant represàlies per exercir el seu dret a la tutela judicial efectiva.

Per tant, el Tribunal Constitucional estima la demanda d’empara i declara que les resolucions judicials impugnades no han garantit la protecció dels drets fonamentals del treballador. En conseqüència, aquestes resolucions són nul·les i es declara la fermesa de la sentència d’instància que condemnava l’Ajuntament al pagament d’una indemnització pels danys psicològics i morals soferts per l’agent.