
Els MASC en els procediments civils i mercantils: què són i per què ara són obligatoris
Fa un any es va publicar al BOE la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia. Entre les principals novetats introduïdes per aquesta norma destaca la incorporació, en els procediments civils i mercantils, dels anomenats Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) com a requisit de procedibilitat previ a la interposició d’una demanda.
Però, què són exactament els MASC?
La mateixa llei defineix els MASC com qualsevol tipus d’activitat negociadora a la qual les parts d’un conflicte acudeixen de bona fe, amb l’objectiu d’assolir una solució extrajudicial, ja sigui directament entre elles o amb la intervenció d’una tercera persona neutral. En la pràctica, es tracta de processos de negociació que permeten intentar un acord abans de recórrer a un judici.
La principal novetat és que, després de l’entrada en vigor de la llei, aquests mecanismes s’han convertit en el que jurídicament s’anomena un requisit de procedibilitat. Això significa que, en la majoria dels assumptes civils i mercantils, és obligatori acudir prèviament a un MASC abans de presentar una demanda judicial. La norma concreta quins són els instruments que tenen la consideració de MASC:
-
Mediació
-
Conciliació
-
Negociació
-
Dret col·laboratiu
-
Oferta vinculant confidencial
-
Opinió de persona experta independent
En definitiva, els procediments civils i mercantils actuals exigeixen un pas previ de negociació extrajudicial, ara imposat per llei, amb la finalitat que les parts intentin assolir un acord abans d’iniciar un litigi. Només quan s’acredita que aquest procés de negociació ha tingut lloc —excepte en determinades excepcions, com els procediments sobre filiació, paternitat i maternitat— es permet l’accés als tribunals perquè el conflicte sigui resolt judicialment.


