El Tribunal Economic-Administratiu Central (TEAC) ha establert a la seva resolució de 15 d’octubre de 2025 (Rec. 1068/2025) que les dietes i assignacions per despeses de viatge no gaudeixen del mateix nivell de protecció que els salaris davant de l’embargament, en considerar-se percepcions de naturalesa extrasalarial.

La decisió parteix de la impossibilitat d’estendre a les dietes la naturalesa jurídica del salari que sí que preveu la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Segons el TEAC, la legislació de l’IRPF únicament regula les exempcions fiscals de les dietes dins de determinats límits, però no en defineix la naturalesa jurídica, i es limita a enquadrar-les dins dels rendiments íntegres del treball.

Les dietes, un concepte extrasalarial sense límit d’embargabilitat
En línia amb la doctrina del Tribunal Suprem, el TEAC recorda que les dietes constitueixen una “percepció econòmica de naturalesa extrasalarial”, és a dir, no són sou ni salari, sinó indemnitzacions destinades a compensar les despeses en què incorre el treballador quan desenvolupa temporalment la seva activitat fora del centre habitual.

Des del punt de vista fiscal, les dietes tenen la consideració de suplerts o compensacions que l’ocupador abona per les despeses de locomoció, manutenció o allotjament vinculades a l’activitat laboral. Tot i això, aquesta naturalesa compensatòria no les protegeix davant de l’embargament, ja que la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) només estableix límits d’inembargabilitat per al “sou, salari, pensió, retribució o el seu equivalent”.

Per tant, el TEAC conclou que les dietes són plenament embargables i sense cap límit, encara que estiguin o no exemptes de tributació a l’IRPF. L’exempció fiscal no implica, en conseqüència, protecció patrimonial davant d’execucions judicials o administratives.

Implicacions pràctiques per a empreses i assessors
Aquest pronunciament té rellevància directa per a empreses, departaments de nòmina i assessories laborals i fiscals, que han de considerar aquesta interpretació en casos d’embargaments sobre retribucions.

Les entitats pagadores han de distingir clarament entre els conceptes salarials (protegits davant de l’embargament dins dels límits legals) i els extrasalarials, com les dietes, que es poden veure afectades per embargaments sense restricció. Així mateix, convé revisar els sistemes de nòmina i la documentació interna per garantir que els conceptes retributius estiguin correctament classificats i justificats.

Reflexió final
El criteri del TEAC reforça la importància de diferenciar entre allò salarial i allò extrasalarial, tant en la pràctica comptable com en la gestió de personal. Tot i que les dietes es consideren una compensació legítima per despeses derivades del treball, no constitueixen una renda protegida davant de l’embargament, cosa que obliga empreses i assessors a extremar la precisió en el tractament fiscal i laboral.

En definitiva, la resolució marca una pauta clara: les dietes no són salari, i per tant no gaudeixen dels mateixos límits d’inembargabilitat. Un recordatori rellevant en un context on la interpretació jurídica dels conceptes retributius continua sent clau per evitar conflictes i contingències.