ANTECEDENTS

No és el primer cop que parlem dels anomenats “crèdits revolving”, de la seva problemàtica i, a la vegada (m’atreviria a dir) de la seva necessitat, esdevenint novetat que aquest any 2025 el Tribunal Suprem (Sala de lo Civil) hagi dictat diverses Sentències (del Ple) referents al termini de prescripció (“dies a quo”) de l’acció de restitució de les quantitats pagades en el cas d’un préstec oi crèdit usurari, per tenir establer un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat a les circumstàncies del cas.

Cal recordar que les “targetes-crèdits revolving” són una fórmula freqüent d’acudir a un préstec per petites quantitats, sovint emprat per famílies de rendes baixes, que s’han fet popular per la seva facilitat de contractació i pel fet que sovint (particularment en el passat) els interessos i altres conceptes reclamats han estat qualificats d’usuraris i abusius.

Segons els defineix la mateixa pàgina informativa del BANCO DE ESPAÑA, les “targetes revolving” són un tipus de targeta mitjançant la qual disposes d’un límit de crèdit determinat que pot retornar-se a terminis a través de quotes periòdiques, residint la seva particularitat en el fet que el deute derivat del crèdit es renova o “recarrega” mensualment (“revolving”), de forma que els nous deutes, sumats als interessos elevadíssims del que encara no hem pagat fan que el deutor estigui captiu infinitament (també anomenat “efecte bola de neu”).

Cal dir que la problemàtica va determinar un canvi normatiu (març del 2022, en vigor des d’octubre) en forma de Circular del BANCO DE ESPAÑA, que imposava noves obligacions a les entitats bancàries que comercialitzessin aquests productes, de forma que la transparència informativa fos superior (abans i durant el contracte), exigint una redacció clara i comprensible que permetés a l’usuari un coneixement real de les condicions econòmiques i jurídiques que implicava, a més de la normativa bancària que obliga a valorar el “crèdit responsable”, limitant l’endeutament del potencial client més enllà del que és racional.

NOVETATS QUE COMPORTA EL CRITERI DEL TRIBUNAL SUPREM I SITUACIÓ ACTUAL.

Davant de la imparable situació que suposava que els clients reclamessin la devolució dels interessos abusius pagats (i altres conceptes), sense límit temporal retroactiu, dues sentències del Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 30 de gener d’aquest any (nº 154/2025 i 155/2025) i una altra de data 5 de març (nº 350/2025) venen a suposar una important novetat i un gerro d’aigua freda per les aspiracions dels qui volen veure retornats la totalitat dels interessos esmentats.

Les sentències no qüestionen que l’acció per sol·licitar la nul·litat del contracte abusiu no caduca, ni prescriu, però l’acció per la restitució de l’excés pagat (el que a la pràctica volem tots es recuperar els diners) prescriu al cap de cinc anys (i 82 dies, a conseqüència de la suspensió dels terminis de prescripció derivada de la COVID (legislació espanyola) des de cada pagament mensual, lo qual suposa que tots els anys anteriors s’haurien “perdut”.

Tenint en compte que des de l’any 2022 (o fins i tot abans) les entitats financeres van acomodar els interessos d’aquestes operacions als criteris (elevats) del Tribunal Suprem, a la pràctica suposa que en l’actualitat únicament aquells que van pagar interessos abusius a partir de l’any 2020 encara tenen alguna esperança de recuperar una minsa quantitat, probablement tan petita que faci que la qüestió perdi qualsevol interès i posi fi a un panorama judicial força florit fins ara.