La finalitat del tractament és la identificació del treballador, a fi de controlar l’accés a les dependències on desenvolupa la seva jornada laboral i, per tant, el seu compliment, això és identificar de manera inequívoca cada persona.

D’acord amb la definició donada per l’article 4.14 del RGPD, les dades biomètriques tractades es consideren dades de caràcter personal sempre que la finalitat del tractament sigui la identificació o autenticació d’una persona –que permetin o confirmin la identificació única de la persona esmentada–, en el sentit previst a l’article 4.1 del RGPD.

Els sistemes biomètrics estan estretament vinculats a una persona, ja que poden utilitzar una determinada propietat única d’un individu per identificar-los.

Així, cada individu té impressions dactilars úniques que mostren característiques específiques que es poden mesurar per decidir si una impressió dactilar es correspon amb una mostra registrada.

Per tant, són únics, permanents o definitius en el temps, ja que romanen invariablement units a una persona.

A causa de les seves característiques especials, es pot afirmar que, quan són compromeses, aquestes dades tenen un impacte més significatiu en el dret fonamental a la protecció de dades del titular en comparació amb un altre tipus de dades personals.

D’aquí ve l’especial rellevància que s’ha d’atorgar a les garanties que s’adoptin en el tractament pel fet que la incidència, especialment significativa, en el dret fonamental a la protecció de dades personals del titular.

Por su parte, el artículo 9 del RGPD define las categorías especiales de datos como (…) datos personales que revelen el origen étnico o racial, las opiniones políticas, las convicciones religiosas o filosóficas, o la afiliación sindical, y el tratamiento de datos genéticos, datos biométricos dirigidos a identificar de manera unívoca a una persona física, datos relativos a la salud o datos relativos a la vida sexual o las orientación sexuales de una persona física.

Ens trobem davant d’un tractament de categories especials de dades -petjades dactilars dels empleats de la part reclamada-, per al qual és aplicable la prohibició general de tractament prevista a l’article 9.1 del RGPD.

No obstant això, com ja s’ha indicat, aquesta prohibició general de tractament pot ser aixecada per alguna de les circumstàncies de les que preveu l’apartat 2 del mateix article 9 RGPD.

La part reclamada al·lega com a circumstància que permet el tractament de les dades biomètriques dels seus treballadors que el tractament és necessari per al compliment d’obligacions i l’exercici de drets específics del responsable del tractament o de l’interessat en l’àmbit del dret laboral i de la seguretat i protecció social, en la mesura que així ho autoritzi el dret de la Unió dels Estats membres o un conveni col·lectiu d’acord amb el dret dels drets membres que estableixi garantia; (article 9.2 b).

Tenint en compte els termes en què es pronuncia aquest precepte i que la normativa estatal que la part reclamada considera com a habilitant per al tractament d’una categoria especial de dades biomètriques dels seus treballadors -l’empremta dactilar- tan sols preveu la consecució d’un objectiu- el control de la jornada laboral a través del registre de la mateixa- a més de la pretès, s’ha d’entendre que no es compleix el que dictamina l’article 9.2 b) RGPD.

Aquí la resolució

Ramon Arnó Torrades
CEO de La Família Digital