El Tribunal Suprem aclareix quan comencen a comptar els dies en supòsits d’hospitalització i repòs domiciliari i com aplicar-ho a la pràctica.

La sentència del Tribunal Suprem, del passat 5 de febrer, aporta un criteri clarificador sobre l’abast i l’aplicació del permís retribuït de cinc dies per hospitalització, intervenció quirúrgica o malaltia greu de familiars, previst a l’Estatut dels treballadors. Aquesta resolució té un impacte directe en la gestió de persones a les empreses i resol que, quan una persona treballadora demana el permís retribuït de cinc dies per hospitalització o situacions similars d’un familiar, el permís no s’acaba necessàriament el dia que el familiar rep l’alta hospitalària.

El conflicte s’origina perquè les empreses demandades aplicaven el criteri de concedir el permís únicament mentre durava l’ingrés hospitalari. Això feia que, si l’alta hospitalària arribava abans d’esgotar els cinc dies, el permís s’interrompés encara que el familiar continués sense alta mèdica i tingués prescrit repòs domiciliari.

Davant d’aquesta situació, els sindicats van plantejar un conflicte col·lectiu per tal que es declarés el dret de la plantilla a gaudir de la totalitat dels cinc dies quan, després de l’alta hospitalària, encara no s’haguessin consumit tots els dies i existís una prescripció de repòs domiciliari.

El Tribunal Suprem confirma la decisió de l’Audiència Nacional i deixa clar que l’alta hospitalària, per si sola, no implica automàticament la fi del permís si el procés mèdic continua obert. La clau no és tant el fet de sortir de l’hospital com la necessitat real de cures. Per això, si després de l’alta hospitalària no s’ha produït l’alta mèdica i, a més, s’ha prescrit repòs domiciliari, la persona treballadora pot continuar gaudint del permís fins a completar els cinc dies previstos legalment, sempre que durant aquest període es mantinguin aquestes circumstàncies.

La sentència aclareix un punt important per a la gestió empresarial: no es tracta d’allargar el permís més enllà del màxim legal, sinó d’evitar que s’escurci de manera automàtica només perquè hi ha una alta hospitalària quan el familiar encara no ha rebut l’alta mèdica i necessita repòs a casa.

Un altre aspecte rellevant és que el permís no s’ha d’iniciar obligatòriament el mateix dia que es produeix l’hospitalització o el fet que el justifica. El Tribunal admet que es pugui iniciar més tard, si és aleshores quan la persona necessita absentar-se realment per cuidar o atendre el familiar. Això dona marge per adaptar-se millor a cada situació concreta, sobretot en casos en què la necessitat d’atenció no és immediata o es prolonga en el temps.

En definitiva, des de la perspectiva empresarial, la interpretació del Tribunal Suprem posa de manifest la necessitat d’aplicar aquest dret d’acord amb la seva finalitat: facilitar la cura de familiars en situacions especialment delicades. A la pràctica, això implica que les empreses hauran de revisar com estan gestionant aquest permís, tant pel que fa al còmput dels dies com a la manera com es concedeix.

Adaptar els criteris interns a aquesta sentència pot evitar conflictes amb les persones treballadores i possibles reclamacions.