Les valoracions dels immobles per part de les hisendes autonòmiques han generat una allau de reclamacions per part dels contribuents.

L’entrada en vigor l’1 de gener passat del Valor de Referència (VRM) -que permet a l’Administració elevar el valor dels immobles en calcular la base imposable dels impostos-, ha provocat una guerra administrativa i judicial amb grans dubtes jurídics i tècniques sobre laplicació daquest sistema de taxació.

La situació és fruit de la nova llei contra el frau fiscal. El text formalitza, en contra del criteri del Tribunal Suprem, que el Cadastre estableixi el valor dels immobles que serveix com a base imposable a l’hora de calcular la liquidació dels impostos. El Govern descarrega així la taxació a l’anomenat Valor de Referència, calculat pel Cadastre a través d’una sèrie de variables que permet a les hisendes autonòmiques superar el valor real dels immobles. En la majoria de casos, el valor no es correspon amb el de l’escriptura i excedeix el preu de mercat veritable de l’immoble, per la qual cosa exigeixen més impostos.

La consolidació del Valor de Referència com a mètode per calcular la base imposable ha generat almenys 850 impugnacions per part dels contribuents des de començament d’any. En alguns casos, aquest diari ha pogut comprovar com el càlcul permet valorar l’immoble a més del doble del preu d’escriptura.

Entre els assumptes que ara mateix es troben impugnats hi ha la compravenda d’un pis per 600.000 euros amb un valor de referència d’1,2 milions d’euros. Un altre cas és el d’un contribuent que va adquirir un habitatge per 300.000 euros i que l’Administració se’l va valorar en un milió d’euros. De mitjana, els valors impugnats superen més del 20% el preu real de l’immoble. Un altre dels casos és la compra d’un pis escripturat per 195.000 euros amb un valor de referència fixat per l’Administració de 217.000 euros.

Aquest darrer assumpte, que afecta un contribuent de les Illes Balears, mostra que el sistema no només porta a tributar sobre la diferència, sinó que també implica canvis de trams o de tipus. En aquest cas, en ser el seu habitatge habitual, fins als 200.000 euros es podria aplicar un impost sobre transmissions patrimonials oneroses (TPO) del 5%. Tot i això, en superar el Valor de Referència aquests 200.000 euros, la Hisenda balear exigeix un TPO del 8%. Hisenda fins i tot exigeix tributar amb el valor de referència, malgrat comprar amb preu fixat en subhasta judicial. Tributs estableix el VRM per a immobles adquirits en un procés concursal, en què el jutge és qui autoritza l’operació i el preu.

El Valor de Referència genera diversos dubtes legals. “Aquest nou sistema de determinació objectiva de la base imposable pot resultar inconstitucional, contrari al principi de capacitat econòmica, i segurament també es vulnera el principi de reserva de llei per a la determinació base imposable”, explica el fiscalista Alejandro del Campo, soci de DMS Legal Intelligence, que té diversos casos impugnats al seu despatx. Al seu parer, el sistema “crearà distorsions al mercat immobiliari”, i avisa que “els compradors demanaran rebaixes del preu perquè d’entrada hauran de pagar més per comprar”.

La situació també afecta el càlcul de la base imposable del Patrimoni i del nou impost a les grans fortunes que va anunciar la setmana passada el Ministeri d’Hisenda. El VRM es té en compte com a base imposable per a l’impost de patrimoni, però només per a immobles adquirits a partir de l’1 de gener de 2022. Per a aquesta adquisició s’ha hagut de tributar sobre el VRM en transmissions o en successions i donacions. És a dir, per a immobles adquirits abans d’aquest any se segueix prenent per a Patrimoni -i suposadament també per al nou “impost de solidaritat”- el valor més gran entre el cadastral, el preu de compra o herència, o si Hisenda va revisar el valor, el valor comprovat si no s’impugna.

Font: Expansión, 04-10-2022.