Una jutge fa fixa a una interina que feia tretze anys amb plaça temporal, els interins de llarga durada han aconseguit una important victòria en els tribunals en la seva lluita pel reconeixement dels seus drets. El Jutjat contenciós administratiu número 4 d’Alacant acaba de dictar la primera sentència que converteix en fixa a una interina que feia tretze anys amb contracte temporal. La fallada condemna a l’Ajuntament de la ciutat a mantenir d’ara endavant a l’empleada en el seu lloc amb els mateixos drets d’estabilitat i inamovibilitat que els funcionaris de carrera, però sense ser-ho.
La magistrada de la resolució, María Begoña Calvet Miró, considera que aquesta és la sanció “més concorde i equilibrada” a l’abús en la contractació temporal en què va incórrer el consistori. Una pràctica, recorda, abolida pel Dret comunitari, com ve denunciant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Segons assenyala, amb aquesta decisió recull “el testimoni” del tribunal europeu, que insta els Estats membres a donar “una resposta eficaç, proporcionada i dissuasiva” enfront d’aquest abús.

En concret,

la jutge cita l’última de les sentències dictades sobre aquest assumpte pel TJUE, de 19 de març de 2020, que obria la porta a fer fixos a aquests empleats. En ella, reconeixia l’abús de les administracions espanyoles (en concret del Servei de Salut de la Comunitat de Madrid) en la contractació d’interins per a solucionar necessitats estructurals de personal al no comptar amb suficients funcionaris fixos. El TJUE, en canvi, va rebutjar donar una solució concreta (els recurrents demanaven que se’ls reconegués la condició de personal estatutari o, subsidiàriament, un estatut comparable) i deixava en mans de les autoritats nacionals la sanció. Doncs bé, la primera sentència que converteix a un interí de llarga durada en fix ja s’ha dictat.
El cas concret en el qual s’ha produït aquesta primera condemna és el d’una empleada pública que, després de superar el procés de selecció, feia tretze anys prestant serveis a l’Ajuntament d’Alacant amb contracte d’interinitat. La dona va recórrer la decisió del consistori de rebutjar la seva petició perquè li fessin fixa. En el seu escrit, va denunciar el frau de llei en què estava incorrent l’administració conforme a l’Acord marc sobre el treball de durada determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura en l’annex de la Directiva 1999/70/CE del Consell. Assessorada pel sindicat CGT, considerava que “la solució jurídica aplicable a la seva situació, d’acord amb la citada directiva comunitària i amb la jurisprudència asseguda a aquest efecte pel TJUE, havia de comportar el reconeixement de la seva condició d’empleat públic fix”.

Després d’analitzar l’expedient,

la jutge creu que es tracta d’un “evident abús de la contractació temporal” que infringeix tant la directiva comunitària com la interna. D’una banda, l’empleada feia tretze anys consecutius treballant com a funcionària sense que per contracte es justifiqués, d’alguna manera, les “necessitats urgents, transitòries o conjunturals” que motivessin la temporalitat. Per un altre, no existia un límit màxim de durada d’aquesta situació, atès que l’ajuntament havia incomplit la seva obligació de treure a concurs la plaça.
La magistrada dedica gran part de la seva resolució a argumentar jurídicament la sanció imposada a l’Ajuntament. Com reconeix, no hi ha precedents, però, en la seva opinió, és la decisió més concorde per a dissuadir al consistori de nous abusos i protegir a la víctima. Ni l’organització d’un procés selectiu (en el qual licitarien altres persones a més de l’empleada perjudicada), ni la conversió del contracte en indefinit no fix (igualment precari perquè en qualsevol moment el consistori podria amortitzar la plaça), són sancions proporcionals, creï la jutge.
Tan sols una indemnització podria equiparar-se a la conversió del contracte en fix. El problema amb aquesta via, explica, és que el nostre ordenament no preveu la possibilitat. A més, afegeix, seria difícil fixar una quantitat equitativa. Per tant, conclou, “la mesura sancionadora més concorde i equilibrada per a donar compliment als fins de la directiva comunitària -amb la deguda protecció dels empleats públics víctimes de l’abús-, és el de la transformació de la relació temporal abusiva en una relació fixa”.

Aquesta solució xoca,

no obstant això, amb la impossibilitat legal, proclamada tant pel Tribunal Suprem com pel mateix TJUE, d’adquirir la condició de funcionari de carrera sense superar el previ procés selectiu. No obstant això, entén la magistrada, la solució adoptada no vulnera la legalitat perquè, a més que l’empleada ja havia passat un sedàs, el reconeixement de la fixesa del contracte no implica adquirir un estatut funcionarial i, afegeix, no existeix una altra mesura alternativa “que sigui prou eficaç i dissuasiva”.
Per tot això, sanciona a l’Ajuntament d’Alacant declarant, com a situació jurídica individualitzada, “el dret de la recurrent al reconeixement de la seva condició d’empleat públic fix i a romandre en el lloc de treball que actualment exerceix amb els mateixos drets i amb subjecció al mateix règim d’estabilitat i inamovibilitat que regeix per als funcionaris de carrera comparables, sense adquirir la condició de funcionari de carrera”.
Via Cincodias

Per obtenir a els meus informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies aquí