El jutjat social núm. 5 d’Oviedo ha declarat improcedent l’acomiadament d’un teleoperador en teletreball des del 19 de març per no quedar demostrada la caiguda del seu rendiment de manera greu, voluntària i continuada. Acreditar que no es van complir objectius durant vuit dies laborables no és suficient per a demostrar que la conducta va ser repetida en el temps, apunta el jutge. Tampoc serveix aportar dades comparatives del rendiment d’altres treballadors, però les condicions de treball dels quals no s’especifiquen.

Com recull la part dispositiva (número de sentència 352/2020, de 27 d’octubre de 2020), ens trobem davant un acomiadament disciplinari basat en la disminució continuada i voluntària del rendiment normal o pactat de l’art. 54.2 e) ET, i no davant l’extinció d’un contracte per un incompliment contractual de l’art. 49.1 b) de l’ET.

Com destaca el jutge, és cert que es va pactar en el contracte del teleoperador una producció mínima de dos contractes al dia. I que posteriorment també es va pactar que el treballador faria les seves tasques en règim de teletreball – amb manteniment del sistema d’incentius i penalitzacions que en el contracte s’establien respecte de la productivitat exigible-. Però el sol fet de no aconseguir aquella productivitat mínima pactada no justifica l’acomiadament disciplinari.

Recorda la sentència que perquè l’incompliment del treballador sigui causa d’acomiadament ha de ser contractual, greu, voluntari i continuat. I és a l’empresa a qui correspon aportar els elements comparatius necessaris per a valorar la disminució continuada i voluntària del rendiment pactat.

Però l’empresa aporta aquests elements de manera incompleta. Així, per exemple, el jutge no accepta la comparació quant a la productivitat en relació amb altres companys, perquè no s’especifica les condicions laborals d’aquests respecte a l’empleat acomiadat, que té una jornada parcial de 25 hores setmanals; com tampoc es poden acceptar comparatives que no es corresponen amb el període imputat en la carta d’acomiadament.

No es demostra continuïtat en la conducta

Encara que en el cas el treballador va ser amonestat per continuïtat en el seu baix rendiment fins a tres ocasions, només s’acredita l’incompliment de la ràtio mínima pactada en un període de 8 dies laborals. És per això que el jutge no aprecia la continuïtat exigible.

A més, la fallada apunta que és il·lògic imputar al treballador una disminució continuada i molt menys voluntària del seu rendiment en el treball prenent com a referència el seu rendiment al març i abril de 2020, tenint en compte que el 14 de març de 2020 va entrar en vigor l’estat d’alarma a Espanya. Assenyala el Jutjat que per definició tota disminució és relativa (es produeix sempre en relació amb alguna cosa). Pel que resulta bàsica la presència d’un terme de comparació amb vista a determinar la seva possible presència en un supòsit concret, i que la gravetat de la conducta exigeix tenir en compte tant la intensitat de la disminució com la seva extensió en el temps.

És precisament aquest aspecte el que el Jutjat troba a faltar: una prova d’una efectiva disminució de rendiment acreditada en virtut d’un terme de comparació que serveixi de referència per a poder sostenir que el treballador efectivament ha disminuït el seu rendiment. Per això condemna a l’empresa a optar, en un termini de cinc dies, a readmetre al treballador o indemnitzar-lo.

Via: Notícias Jurídicas

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.