La Sentència del Tribunal Suprem núm. 475/2026, de 11 de maig, ha introduït un canvi important en el tractament de la temporalitat abusiva dins del sector públic.

Un problema estructural reconegut judicialment
El punt de partida és clar: el Tribunal Suprem assumeix que existeix una situació generalitzada d’abús en la contractació temporal dins de les administracions públiques.

El Tribunal Suprem, opta per una solució que intenta conciliar el dret europeu amb el sistema constitucional espanyol d’accés a la funció pública.

No hi ha conversió automàtica en fix
La primera conclusió, i probablement la més rellevant per als afectats, és que l’abús de temporalitat no comporta, amb caràcter general, la conversió automàtica en treballador fix.

El Tribunal és contundent en aquest punt: el carácter fix no es pot reconèixer de manera generalitzada perquè això vulneraria els principis d’igualtat, mèrit i capacitat que regeixen l’accés a l’ocupació pública.

Una excepció important: quan sí es pot aconseguir el carácter fix
Tot i aquest criteri general restrictiu, la sentència introdueix una excepció que pot resultar clau en determinats casos.

El Tribunal Suprem admet la conversió en fix quan el treballador ha participat en un procés selectiu, ha superat les proves exigides, però no ha obtingut plaça per falta de vacants, i posteriorment ha estat objecte d’una utilització abusiva de la contractació temporal.  

La indemnització com a resposta general
El Tribunal Suprem estableix que l’abús de temporalitat ha de comportar el dret a una indemnització que sigui efectiva i dissuasiva. Aquesta indemnització ha de respondre a la realitat del perjudici patit pel treballador i a la necessitat de corregir la conducta de l’Administració.

Des de la pràctica jurídica, això obre la porta a reclamacions que poden incloure:

• Compensació per extinció de la relació laboral.
• Reclamació de danys i perjudicis.
• Eventual exigència de responsabilitat patrimonial.

En trajectòries professionals llargues, aquestes quantitats poden arribar a ser significatives.

Una novetat rellevant: la possible sanció a l’Administració
La sentència preveu que, en cas de constatar-se un abús, es pugui traslladar la resolució a la Inspecció perquè iniciï un procediment sancionador contra l’Administració.

Aquest aspecte és especialment important perquè, fins ara, les conseqüències per a l’Administració eren limitades i sovint insuficients per corregir les pràctiques abusives.

Què haurien de fer ara els treballadors afectats
Des d’un punt de vista pràctic, aquesta sentència no tanca el debat, però sí que redefineix el terreny de joc.

Els treballadors que es troben en situació de temporalitat prolongada haurien de valorar amb deteniment la seva situació, especialment si han encadenat contractes durant anys o si ocupen places de caràcter estructural.

És fonamental analitzar cada cas de manera individual, tenint en compte factors com la durada de la relació, el tipus de contractació, la participació en processos selectius o l’existència de cessament. El moment actual és, per tant, especialment rellevant per analitzar cada situació concreta i adoptar les decisions legals més adequades.

Si teniu dubtes en aquesta matèria, podeu contactar amb els advocats/des de Cudós Consultors, que us assessorarem amb la màxima seguretat i garanties per iniciar els tràmits pertinents.

Elisa Estrada Villas
Advocada del Departament de Dret Públic de Cudós Consultors