L’accés per la dona a la tauleta del marit, per visualitzar-ne les fotos i documents i aportar-los a un judici de divorci, és delicte.

La SAP de Madrid de 14-11-2022, ponent el Sr. Luis Carlos Pelluz Robles, confirma la sentència del jutjat penal que havia condemnat l’acusada.

• La pena de 14 mesos de presó amb quota diària de 7 mesos.
• Al pagament duna indemnització de 1.000 euros en concepte de responsabilitat civil.

La persona condemnada va accedir a través d’una tauleta d’ús privatiu del seu llavors encara marit, amb qui es trobava en tràmits de divorci, que era al domicili familiar i que estava sincronitzada amb el Dropbox d’aquest, sense comptar amb la seva autorització, i va accedir a una carpeta on ell guardava fotografies professionals de dones nues i contractes relacionats amb aquestes, malgrat que ella tenia possibilitat d’obtenir sense accés al Dropbox altres fotografies que ell publicava sota pseudònim.

Aquestes fotos i documents els va presentar a l’acte de la vista de divorci contenciós en un Jutjat de Primera Instància de Madrid on es discutia la pensió alimentària a favor del fill comú, sense que hagi quedat provat que aquestes fotografies es difonguessin fora d’aquest procediment.

Com ha assenyalat la jurisprudència -STS de 20 de juny del 2003- l’art. 197.1 contempla el tipus bàsic del delicte de descobriment i revelació de secrets, que tutela el dret fonamental a la intimitat personal que és el bé jurídic protegit garantit per l’art. 18.1 de la CE.

Els elements objectius de lart. 197.1, s’integra en primer terme per la conducta típica, en què es poden distingir dues modalitats:

1. Apoderament de papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualssevol altres documents o efectes personals.
2. La intercepció de telecomunicacions o la utilització d’artificis tècnics d’escoltes, transmissió, enregistrament o reproducció del so o de la imatge, o qualsevol altre senyal de comunicació.

Subjecte actiu del tipus bàsic podrà ser qualsevol, “el que”, diu el text legal.

Subjecte passiu, ha de ser el titular del bé jurídic protegit i es correspondrà amb el d’objecte material del delicte, ja que el concepte que s’examina utilitza el possessiu “seus” referit a papers, i també a l’altre supòsit, intercepta “les telecomunicacions”.

Pel que fa al “iter criminis”, és una figura delictiva que s’integra a la categoria dels delictes d’intenció, i en la modalitat de delicte mutilat de dos actes, un d’apoderament, intercepció o utilització d’artificis tècnics, unit a un element subjectiu addicional al dol, consistent en l’ànim de realitzar un acte posterior, descobrir-ne el secret, o vulnerar la intimitat d’un altre, sense necessitat que aquest arribi a produir-se.

És per això que la conducta típica de l’art. 197.1, es consumeixi amb l’apoderament, la intercepció, etc., sense necessitat que es produeixi l’efectiu descobriment dels secrets, o vulneració de la intimitat.

L’element subjectiu del delicte, constituït per la conducta típica que ha de ser dolosa, ja que no s’hi recull expressament la incriminació imprudent, exigida d’acord amb l’art. 12 del text legal, que s’ha de dur a terme amb la finalitat de descobrir secrets o vulnerar la intimitat, ja que la dicció literal del precepte empra la preposició “per a”.

Aquí la sentència.

Ramon Arnó Torrades
Ceo de la família digital