Es podran acollir a aquesta nova figura totes aquelles companyies que generen un benefici social i ambiental, a més a més d’un retorn econòmic.

A partir del 19 d’octubre del 2022, amb l’entrada en vigor de la Llei 18/2022, del 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, s’ha inclòs al panorama societari espanyol un nou tipus d’empresa, o més aviat de qualificatiu específic per a les societats que compleixin un compromís de sostenibilitat. Es tracta de les Societats de Benefici i Interès Comú (SBIC). Són empreses on, a més d’una rendibilitat econòmica, es busca un benefici social i ambiental.

Disposició addicional desena
Reconeixement de les Societats de Benefici i Interès Comú. Es reconeix la figura de les Societats de Benefici i Interès Comú, com aquelles societats de capital que, voluntàriament, decideixin recollir als seus estatuts:

• El seu compromís amb la generació explícita dimpacte positiu a nivell social i medi ambiental a través de la seva activitat.
• El seu sotmetiment a nivells més elevats de transparència i rendició de comptes, i queden subjectes a verificació externa que en garanteixi l’exercici en els objectius socials esmentats; i mediambientals, i la presa en consideració dels grups dinterès rellevants en les seves decisions.
• Mitjançant desenvolupament reglamentari es contemplarà la metodologia de validació d’aquesta nova figura empresarial, que se sotmetrà a estàndards de màxima exigència.

Amb aquesta denominació es reconeix i identifica legalment aquelles empreses que assoleixin els estàndards més exigents en matèria social, ambiental, de transparència i de bon govern corporatiu, en línia amb allò establert a l’Agenda 2030, que estableix un horitzó de transformació comú per canviar el model productiu cap a un de més respectuós amb les persones i amb el planeta.

Les SBIC poden ser reconegudes i identificades “perquè generen un triple impacte positiu: ambiental, social i econòmic”, cosa que els proporciona “més confiança, millors relacions i més atractiu a l’hora de convidar més persones a participar en aquesta visió”.

Per acollir-se a aquest nou règim, les societats hauran de recollir en els seus estatuts el seu compromís amb la generació explícita d’impacte positiu en persones i medi ambient, assumir més nivells de transparència i una verificació externa més gran per assegurar els compromisos i objectius ESG.

Segons el manifest que ha impulsat aquesta iniciativa legislativa, el reconeixement com a empresa socialment sostenible ha de basar-se en:

1. Propòsit de benefici social i ambiental. Reconèixer el propòsit de generar un benefici social i/o ambiental concret per a la societat i incorporar-lo als estatuts socials per blindar i protegir la missió de la companyia, oferint als accionistes la possibilitat d’escollir un problema social i ambiental de caràcter públic que pugui ésser resolt a través de l’activitat privada.
2. Acompliment i gestió de triple impacte. Complir amb elevats estàndards socials, ambientals i comunitaris al llarg del temps i estar compromès amb la consecució d’objectius socials i ambientals en les operacions i el model de negoci empresarial.
3. Transparència i governança. Sotmetre’s a nivells de transparència més grans mitjançant la publicació d’un informe de triple impacte, que permeti conèixer el grau de seguiment, millora i transformació de la companyia cap a estàndards de sostenibilitat.
4. Rendició de comptes. Ampliació de la responsabilitat fiduciària i protecció dels administradors, que han de vetllar no només per rendir comptes sobre els resultats econòmics de l’empresa, sinó també sobre el compliment del seu propòsit social i la contribució a la generació d’un impacte positiu a la societat.

Hauran de demostrar mitjançant auditories i de manera transparent el seu exercici a les tres àrees de propòsit.

Què ha suposat aquesta llei a altres països?
Països com els Estats Units, el Regne Unit, França o Itàlia ja han resolt el desenvolupament de les empreses amb “propòsit” a través de la creació d’una forma legal específica per a elles. Promoure a nivell jurídic un model empresarial sostenible i inclusiu és fonamental per garantir una reconstrucció econòmica justa, assolir els objectius de reducció d’emissions establerts per la Comissió Europea (55% el 2030) i donar un impuls sistèmic a aquesta Agenda comuna (2030).

En el cas de França, l’anomenada enterprise à mission es distingeix perquè té un organisme dins de l’empresa que supervisa l’execució de la seva raó de ser o propòsit i un organisme extern que verifica l’execució d’aquests objectius. Des de la publicació de la Llei el 2019, 204 empreses han adoptat l’estatus d’enterprise à mission fins al juny del 2021, i aquest número s’ha quadruplicat en l’últim any. Entre les empreses cotitzades a la borsa (CAC40), el 75% han desenvolupat aquest propòsit, entre elles Danone, Carrefour, Atos, Engie, EDF o Orange.

Per la seva banda, a Itàlia, des del març del 2022, ja s’havien registrat 1922 empreses reconegudes com a Società Benefit. En aquest país, la llei està vigent des del 2016, i ja ha experimentat un creixement del 43% respecte al setembre del 2021. “En el marc italià, aquesta dada s’arriba a un període on a nivell estatal s’ha produït una reducció del 8 ,3% al registre de noves empreses. És a dir, mentre que l’emprenedoria es frena a Itàlia, la creació d’empreses Società Benefit s’accelera.