L’objectiu del Govern és aquest tipus de transaccions, per a poder tenir la traçabilitat de totes.
Amb l’aprovació el passat 13 d’octubre del projecte de Llei mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, la limitació de pagaments en efectiu entre empresaris es reduirà dels 2.500 euros actuals als 1.000 euros.
Tolerància zero amb el frau. Aquest és principi que segons l’Executiu inspira el Projecte de Llei que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari.
La pandèmia de COVID-19 ha incrementat en els últims mesos, l’ús de mitjans digitals enfront dels diners en efectiu. La precaució per evitar l’intercanvi físic de monedes i bitllets per por del virus ha donat un nou impuls a aquesta tendència.
Hisenda ja va tractar d’aprovar fa un any aquest avantprojecte de la llei, però el fracàs dels pressupostos de 2019 i la consegüent convocatòria anticipada d’eleccions va trucar els seus plans. Ara els reprèn i inclou a més un nou límit de pagament en efectiu per als particulars amb domicili fiscal anés d’Espanya: passa de 15.000 a 10.000 euros.
Tingui en compte que els mitjans digitals aporten molts avantatges al fisc, són molt més fàcils de rastrejar i, per tant, agiliten la recaptació d’impostos el que, en l’actual pandèmia, amb els diners públics baixos pressió, és una prioritat per a l’Administració.
Les restriccions al pagament en efectiu i el creixent desenvolupament dels mitjans digitals, cada vegada més utilitzats, fa predir una no gaire llunyana fi dels diners en efectiu.
Què s’entén per diners en efectiu?
L’article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, defineix com a efectiu els següents mitjans de pagament:
- El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.
Quins seran els límits aplicats?
S’estableix que no podran pagar-se en efectiu les operacions, en les quals alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 1.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera. No obstant això, per a minimitzar els efectes col·laterals d’aquesta mesura en les petites economies domèstiques es continuarà mantenint el límit de 2.500 euros per als pagaments efectuats per les persones físiques que no actuïn en qualitat d’empresaris i professionals.
El citat import serà de 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera condeixo el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.
A l’efecte del càlcul de les quanties indicades, se sumaran totes les operacions en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.
Respecte a les operacions que no puguin pagar-se en efectiu, els intervinents hauran de conservar els justificants, durant el termini de cinc anys des de la data d’aquest, per a acreditar la seva execució per mitjans alternatius al cash. Així mateix, estan obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.
Com se sancionarà el seu incompliment?
L’incompliment de les limitacions esmentades és constitutiu d’infracció administrativa.
Seran subjectes infractors tant les persones o entitats que paguin com les que rebin totalment o parcialment quantitats en efectiu incomplint la limitació indicada. Tant el pagador com el receptor respondran de manera solidària de la infracció que es cometi i de la sanció que s’imposi. L’Agència Estatal d’Administració Tributària podrà dirigir-se indistintament contra qualsevol d’ells o contra tots dos.
La infracció serà considerada com a greu per l’administració tributària. La base de la sanció serà la quantia lliurada en efectiu en les operacions d’import igual o superior a 1.000 euros, 2.500 o 10.000 euros, o el seu contravalor en moneda estrangera, segons es tracti de l’un o l’altre dels supòsits descrits.
La sanció consistirà en una multa proporcional del 25 per cent de la base de la sanció. Com a mínim 250 euros.
S’estableix també, una reducció del 50 per cent (quan, una vegada notificada la proposta de resolució, tingui lloc el pagament voluntari pel presumpte responsable de la infracció en qualsevol moment anterior a la seva notificació) per a agilitar l’activitat administrativa i el compliment diligent del pagament amb caràcter anàleg al règim de reducció de multes regulat en la normativa de trànsit.
L’incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu no donarà lloc a responsabilitat per infracció respecte de la part que intervingui en l’operació quan denunciï davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària, dins dels tres mesos següents a la data del pagament efectuat en incompliment de la limitació, l’operació realitzada, el seu import i la identitat de l’altra part intervinent. La denúncia que pogués presentar amb posterioritat l’altra parteix intervinent s’entendrà per no formulada.
La presentació simultània de denúncia per tots dos intervinents no exonerarà de responsabilitat a cap d’ells.
La infracció esmentada prescriurà al cap de cinc anys, que començaran a explicar-se des del dia en què s’hagués comès. La sanció derivada de la comissió de la infracció prescriurà al cap de cinc anys, començant-se a comptar des de l’endemà a aquell en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa.
Podria eludir el límit imposat pagant en dues vegades?
Per exemple, en efectiu la quantitat autoritzada i la resta per transferència bancària. Imaginem que a conseqüència d’una prestació de serveis devem 2.000 euros i volem pagar 1.000 en efectiu sense infringir la llei.
No podria abonar-se cap quantitat en efectiu. Si l’import total de l’operació supera els 1.000 euros, el pagament d’una part en efectiu suposaria l’incompliment de la prohibició i implicaria una sanció.
Què ocorre si tenim un pressupost ajustat a 1.000 euros, però a conseqüència de circumstàncies imprevisibles aquest acaba superant aquesta quantitat?
El pagament parcial efectuat mentre el pressupost s’estimava inferior, no comporta sanció. Però des del moment que es conegui el seu increment (igual o superior a 1.000 euros), la resta dels pagaments hauran de efectuar-se per un altre mitjà diferent de l’efectiu.
I en el cas de factures recapitulatives què es té en compte?
En aquest cas, caldria considerar el límit per a cadascuna de les operacions individuals, de manera que només existiria obligació de pagar-les per mitjans diferents de l’efectiu en aquelles operacions que superin individualment els 1.000 euros.
És convenient que els subjectes puguin justificar el caràcter diferent i independent de les operacions a l’efecte d’acreditar que la factura recapitulativa no estava subjecta a les limitacions de pagament.
Aquesta limitació és aplicable als pagaments i ingressos efectuats en entitats de crèdit?
No, i encara sort, perquè a Espanya és molt habitual treure i ingressar diners en les entitats de crèdit. No obstant això, és convenient que sàpiga que, passada una certa quantitat, és necessari fer la declaració corresponent per a avalar la procedència o destí dels fons.
Els bancs han d’informar sobre les següents operacions referides a ingressos, retirades i traspassos, així com sobre les persones que la realitzen:
- Transaccions amb bitllets de 500 euros. Per a prevenir possibles casos de blanqueig de capitals.
A més, Hisenda pot sol·licitar els moviments de comptes bancaris sobre les quals recaiguin sospites quant a l’origen dels diners o si els seus moviments són foscos o dubtosos.
Via: CISS
Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com
Tel: 973.450.555 Balaguer
Tel: 973 28 28 18 Lleida
Tel: 973 64 32 32 Vielha
Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.