Com ha quedat la “Segona Oportunitat” després de la reforma concursal.

Ja fa un temps que vaig escriure un article titulat “SEGONA OPORTUNITAT”: DEIXA ELS TEUS DEUTES A ZERO que ara cal canviar envers l’entrada en vigor de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, “de reforma del text refós de la Llei Concursal, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019.., sobre exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes…”

La llei va entrar en vigor el passat dia 26 de setembre i tot i la bona voluntat aparent del legislador, podem dir que “l’infern està empedrat de bones intencions”, almenys en alguns aspectes i no sense reconèixer alguns avenços.

En general cal dir que els concursos de creditors enregistrats fins a setembre d’aquest any tornen a suposar un nou record, un 15% més que respecte del mateix període de l’any passat (Catalunya lidera els concursos, seguida per Madrid i València), si bé és cert que durant dos anys hem gaudit de la moratòria concursal deguda a la COVID i que no hi havia concursos necessaris.

El panorama anterior suposava l’alliberament de la pràctica totalitat dels deutes quan es complien determinades condicions o requisits, incloent-hi els deutes amb administracions públiques (Hisenda, Seguretat Social…), cosa que va quedar clara després d’una renomenada sentència del Tribunal Suprem de l’any 2019.

Avui, després de l’entrada en vigor de la reforma, alguns aspectes han canviat i cal destacar-ne els següents:

No cal passar prèviament pel tràmit (inútil) notarial o de la Cambra de Comerç, el que suposa un estalvi de diners i de temps.

• Hi ha un augment important del catàleg de deutes no exonerables qualitativa i quantitativament (deutes per aliments, derivades de il·lícits penals, responsabilitat extracontractual, responsabilitat per accidents laborals…).
• L’exoneració dels deutes públics està limitada a un màxim de 10.000,00 € per cada administració (els 5.000,00 € primers i el 50% de la resta, amb un màxim de 5.000,00 € mes).
• S’ha de liquidar el patrimoni del deutor, però ara no queda cap dubte que es pot conservar l’habitatge habitual hipotecat, complint-se una sèrie de requisits (estar al corrent de pagament i que el deute de la casa sigui equivalent al seu valor raonable).
• També hi cap la possibilitat de no liquidar la vivenda habitual no hipotecada i els actius necessaris per l’activitat empresarial fent un pla de pagaments, possibilitat que caldrà veure com s’interpreta i que afectaria també als creditors per crèdits no exonerables.
• Quan hi hagi un “pla de pagaments” en el seu cas que estarà limitat temporalment (en principi) a tres anys, en lloc dels cinc anys d’abans.
• S’han simplificat notòriament els anomenats “concursos sense massa” (quan no hi ha actius).
• Ha quedat reduït a cinc anys (abans eren deu) el termini per a poder demanar un nou concurs.

Una vegada complerts els requisits marcats per la llei, seguit el procediment escaient i quan no hi hagi mala fe del deutor, podrem obtenir el BENEFICI DEL PASSIU INSATISFET (que no exigeix que prèviament s’hagi pagat el passiu no exonerable) i quedar alliberats de deutes, llevats d’aquells que no siguin possibles, per quan el concurs de persona física segueix sent una fórmula molt útil per aquelles persones físiques que no puguin complir amb regularitat amb el compliment de les seves obligacions.

Josep Lluís Gómez Gusí
Advocat i professor de Dret Mercantil de la Universitat de Lleida.