S’amplia el permís de paternitat, equipés la nul·litat de l’acomiadament de pares i mares, imposa registres de sou per sexes i permet cotitzar a les cuidadors
El Consell de Ministres va aprovar, un reial decret llei que busca garantir el mateix tracte laboral per a
dones i homes, amb un cost públic de 610 milions d’euros en 2019. El text, que haurà de ser confirmat
per la Diputació Permanent del Parlament, amplia el permís de paternitat, equipés el blindatge contra
l’acomiadament de mares i pares, regula la cotització de les cuidadores i imposa plans d’igualtat a les empreses.
• Permís de paternitat. Des de l’entrada en vigor del decret, després de la seva imminent publicació
en el Boletín Oficial del Estado, i durant la resta de 2019, el permís de paternitat s’elevarà de cinc a vuit
setmanes. En 2020 s’augmentarà a 12 setmanes i en 2021 s’equipararà al permís de maternitat, de 16 setmanes.
Les sis primeres setmanes (seran quatre des de 2021) seran ininterrompudes i immediatament posteriors al
part, podent prendre’s la resta en concloure el permís de la mare. El cost públic serà de 300 milions aquest any,
800 en 2020 i 1.100 anuals des de 2021.
• Blindatge davant acomiadaments. L’esborrany del reial decret llei al qual ha tingut accés Cinco Días,
inclou novetats en els supòsits de nul·litat dels acomiadaments per causes objectives en casos de baixa per
naixement o adopció de fills en equiparar-los per a homes i dones. En concret, es modifica l’article 53 del Llei de
l’Estatut dels Treballadors que assenyala que seran nuls els acomiadaments per causes objectives de persones
treballadores durant o després del període de suspensió del contracte de treball “per naixement”, en lloc de l’anterior
redacció, que es referia a baixes de “maternitat” i de “paternitat”. Els supòsits d’adopció, acolliment, risc durant
l’embaràs o lactància es mantenen sense canvis.
A més,
el reial decret llei reforça la protecció dels treballadors (homes i dones) després d’una baixa per naixement, ja que
amplia el període en el qual la salvaguarda s’aplica, des de nou a 12 mesos des del naixement. El text endureix també
la justificació per la qual un acomiadament per causes objectives d’un treballador de baixa per naixement podria arribar
a ser procedent. La norma inclou l’exigència que haurà de “acreditar-se prou” que la causa objectiva que sustenta
l’acomiadament “requereix concretament l’extinció del contracte de la persona referida”.
• Taules salarials. Una altra novetat del decret són les mesures per a lluitar contra la bretxa salarial per sexes per a
garantir que, en paraules de Calvo, “a mateix treball, mateixa retribució”. Per a això, l’empresari estarà obligat a portar
un registre amb els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla,
“desagregats per sexe i distribuïts per grup professional salarial”.
A més,
es recull que, quan en una empresa amb almenys 50 empleats la mitjana de les retribucions a emprats homes i dones
mostri diferències d’un sexe a un altre en un 25%, l’empresari “haurà de justificar l’existència de motius no relacionats
amb el sexe”. La redacció final d’aquest article ha quedat suavitzat respecte a una versió inicial, que preveia una presumpció
de discriminació en cas que hi hagués diferències salarials entre sexes d’almenys el 25%. A més, en la nova redacció es
recull una “mitjana salarial” prenent “el conjunt de la massa salarial o la mitjana de les percepcions satisfetes” el que permet
la segmentació per categories. Les taules estaran a la disposició dels sindicats i hauran de ser publicades en el cas d’empreses
de més de 50 empleats.
• Plans d’igualtat. A més, Calvo va explicar que s’obligarà a totes les companyies de més de 50 treballadors a desenvolupar
plans d’igualtat de gènere, enfront del mínim de 200 que es demana ara i que sovint s’incompleix, va dir. Les signatures de
més de 250 empleats tindran un any per a complir i la resta, tres anys.
• Cotitzar com a cuidador. Finalment, Calvo va advertir que un altre factor de desigualtat és la interrupció de la cotització
en què incorren els cuidadors no professionals de menors, ancians o dependents, que majoritàriament són dones el que provoca
que la seva pensió de jubilació sigui, de mitjana, 360 euros inferior a la dels homes. Per a evitar-ho, el Govern recupera per a
aquest col·lectiu el dret a cotitzar durant aquest temps a la Seguretat Social, possibilitat que van perdre en les retallades de 2012.
La mesura costarà uns 310 milions.
Via El Pais.
Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:
Tel: 973 450 555
